tipus de relació interpersonal From Wikipedia, the free encyclopedia
En cultures on la monogàmia és obligatòria, la bigàmia és l'acte de contraure matrimoni amb una persona mentre encara està legalment casat amb una altra.[1] Una separació legal o de fet de la parella no altera el seu estat civil com a persones casades. En el cas d'una persona en procés de divorci del seu cònjuge, es considera que aquesta persona està legalment casada fins que el divorci esdevingui definitiu o absolut segons la llei de la jurisdicció corresponent. Les lleis de la bigàmia no s'apliquen a les parelles que tinguin una relació de fet o de convivència o que entrin en aquestes relacions quan hom està legalment casat. Si el matrimoni anterior és nul per qualsevol motiu, la parella no està casada i, per tant, cada part és lliure de casar-se amb una altra sense caure en les lleis de la bigàmia.
La bigàmia és un delicte a la majoria de països que només reconeixen els matrimonis monògams. Quan es produeix en aquest context, sovint ni el primer ni el segon cònjuge en són conscients. Als països que tenen lleis de bigàmia, amb algunes excepcions (com Egipte i l'Iran), el consentiment d'un cònjuge anterior no fa cap diferència en la legalitat del segon matrimoni, que normalment es considera nul.
Fins i tot abans que el cristianisme esdevingués la religió oficial de l'Imperi Romà, Dioclecià i Maximià van aprovar estrictes lleis contra la poligàmia el 285 dC que obligava la monogàmia com a única forma de relació matrimonial legal, com havia estat tradicionalment el cas de la Grècia i Roma clàssiques.[2] El 393, l'emperador romà Teodosi I va emetre un edicte imperial per estendre la prohibició de la poligàmia a les comunitats jueves. El 1000, el rabí Rabeinu Guerxom va dictaminar la poligàmia inadmissible a les comunitats jueves asquenazites que vivien en un entorn cristià.
En el cànon 4, distinció 26, del Decret de Gracià es diu:
« | [...] En el matrimoni és llei no reiterar-lo ni procurar unir-se a segona consort [...] | » |
— Arrazola (1853, p. 574) |
El cànon 5, distinció 34, del mateix decret diu:
« | Al cristià no li és lícit tenir no ja moltes dones, però ni tan sols dues, sinó solament una com a esposa, o en lloc d'aquesta si manca la consort una concubina. | » |
— Arrazola (1853, p. 574) |
En el capítol 2, títol 21, llibre 4 de les Decretals es recull una del papa Luci III de 1181:
« | Que ningú d'aquí en davant s'atreveixi a passar a segones núpcies mentre no li consti que la seva dona hagi mort. Si algun o alguna no ha complert fins ara amb aquesta prescripció i creu que encara ha de dubtar de la mort de la seva primera dona no negui el dèbit a què o la que amb ella o amb ell es va casar si li demana; però entengui que de cap manera ha de exigir-ho. Si després d'això constés que viu el seu cònjuge, tot abandonant les unions adúlteres ha de tornar a unir-se al seu primer consort. | » |
— Arrazola (1853, p. 574) |
En el capítol 19, títol 1, llibre 4 de las Decretals es recull una altra del papa Climent III de 1188:
« | Se'ns va consultar què s'hauria de fer respecte de les dones que haguessin esperat més de set anys als seus marits absents per causa de peregrinació o captivitat, i no poden certificar de la vida o mort dels mateixos encara que hagin practicat actives diligències per a això, i a causa de la seva edat juvenil o de la fragilitat de la carn no poden contenir-se i demanen unir-se a altres en matrimoni. -Responem que qualsevol que sigui el nombre d'anys que pertanyin a tal estat, mentre visquin els seus marits no poden passar canònicament a nou consorci i no ha de permetre contreure amb autoritat de l'Església fins que no rebin notícia certa de la mort dels seus marits. | » |
— Arrazola (1853, p. 574) |
En el Concili de Trento (segle xvi) se va acordar respecte del matrimoni:
« | Si algun digués que és lícit als cristians tenir a un mateix temps moltes dones i que això no està prohibit per cap llei divina, sigui excomunicat. | » |
— Arrazola (1853, p. 574) |
La majoria dels països occidentals no reconeixen els matrimonis polígams i consideren la bigàmia un delicte. Diversos països també prohibeixen a les persones viure un estil de vida polígam. És el cas d'alguns estats dels Estats Units on la criminalització d'un estil de vida polígam es va originar com a lleis antimormones, tot i que poques vegades s'apliquen.[3]
En dret diplomàtic, els cònjuges consulars de països polígams de vegades estan exempts de la prohibició general de poligàmia als països d'acollida. En alguns països, tanmateix, només es pot acreditar un cònjuge d'un diplomàtic polígam.[4]
En l'acusació, fins a 7 anys de presó [26] o en condemna sumària fins a 6 mesos de presó, o bé amb una multa d'una suma prescrita, o ambdues.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.