Bokmål
From Wikipedia, the free encyclopedia
El bokmål (llengua de llibre) és un dels dos estàndards de la llengua noruega, fruit de la norueguització del danès. Igual que l'altra norma noruega, el nynorsk, és essencialment un llenguatge escrit, ja que la majoria dels noruecs parlen dialectes diferents de la llengua escrita. El bokmål és proper al danès i en part en deriva, car el danès fou l'idioma de cultura a Noruega durant el segle xix. Dels dos estàndards de noruec, el bokmål és el més antic i més utilitzat al país, amb una proporció estimada del 85-90% de la població de Noruega.[1] La part occidental de Noruega és l'única zona en què no és majoritari. A més, el bokmål és l'estàndard que se sol ensenyar als estudiants estrangers de la llengua noruega. Existeix una norma ortogràfica més conservadora, coneguda comunament com a riksmål, que no és una forma de llengua oficial, però sí que és àmpliament utilitzada a la premsa i la literatura.
bokmål | |
---|---|
Tipus | llengua, llengua estàndard, llenguatge escrit, målform i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 4 milions |
Parlants nadius | 4.000.000 |
Autòcton de | Europa |
Estat | Noruega |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües escandinaves noruec | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí i alfabet danès i noruec |
Institució de normalització | Consell de la Llengua Noruega (Norsk språkråd) |
Codis | |
ISO 639-1 | nb |
ISO 639-2 | nob |
ISO 639-3 | nob |
SIL | NRR |
Glottolog | norw1259 |
Linguasphere | 52-AAA-cda |
Linguist List | nob |
IETF | nb |