Broquer
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un broquer (a vegades broquell) és un escut petit, de ferro o d'acer, i més comunament de fusta, cobert de pell girada o cuiro i amb la vora guarnida de ferro, que té al centre una cassoleta del mateix metall, buida perquè la mà pugui empunyar l'embrazadura o maneta, col·locada per dins. Aquella formava a l'exterior la broca, d'on segons Clouard (Memòria de l'Acadèmia de la Història) procedeix el nom d'aquesta arma defensiva. Altres autors pretenen derivar-lo del llatí bū[c]cula («boqueta», «galta», «visera del casc»), amb la paraula es designava la boca oberta de la cara o mascaró que solien posar els romans en el centre de l'escut.
En general, va ser utilitzat durant l'edat mitjana i el Renaixement, consistint en una pobra protecció enfront de les armes llancívoles, com sagetes, però útil per desviar el cop d'una espasa o d'una maça. Hi havia dues formes documentades de broquers medievals. El primer, era un simple escut rodó amb la embraçadura directament darrere del centre amb una varietat de superfícies i gruixos. Podien tenir sortints a la part superior i inferior, com es descriu al manual de Hans Talhoffer (esgrimista medieval alemany), o amb anells tancats, com en un exemplar de la Col·lecció Wallace. La segona forma principal era la d'un rectangle corrugat com suggereix Achille Marozzo en el seu Opera Nova.
El MS I.33, considerat el primer manual de combat amb armes (entorn de l'any 1300), conté la primera descripció d'un sistema de combat combinat de broquer i espasa.