Buccel·lari
From Wikipedia, the free encyclopedia
El buccel·lari (en llatí bucellarius, plural bucellarii, en grec Βουκελλάριοι, literalment. 'menjagaletes') és una paraula que designava certes unitats de soldats del Baix Imperi Romà i de l'Imperi Romà d'Orient, als que no alimentava, pagava i armava l'estat, sinó una persona influent (un general o un governador), i es considerava que formaven part de "casa seva". El nom prové del pa sec o galeta que es donava com a ració a aquests guerrers.
Per a altres significats, vegeu «Tema dels Buccel·laris». |