Bulímia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La bulímia nerviosa, o simplement bulímia, és un trastorn de comportament alimentari (TCA) d'origen nerviós en el qual la persona no té cap control en el que menja i sent una forta culpabilitat a causa d'això. Es caracteritza, com el trastorn per afartament, per episodis en què la persona menja sense control, però a la bulímia la persona després se sent tant culpable que vol "compensar" provocant-se el vòmit o abusant de laxants i diürètics.[1]
Tipus | trastorn de comportament alimentari i polifàgia |
---|---|
Especialitat | psiquiatria |
Clínica-tractament | |
Símptomes | vòmit |
Tractament | teràpia cognitivoconductual i psicomotricitat |
Medicació | |
Patogènia | |
Associació genètica | NKAIN3 (en) , DAB1, PERP (en) , COL23A1 (en) i MSRA (en) |
Classificació | |
CIM-11 | 6B81 |
CIM-10 | F50.2 |
CIM-9 | 307.5307.5 i 307.51 |
CIAP | P86 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0086567 |
OMIM | 607499 |
DiseasesDB | 1770 |
MedlinePlus | 000341 |
eMedicine | 806548 i 286485 |
Patient UK | bulimia-nervosa |
MeSH | D052018 i D002032 |
UMLS CUI | C0006370, C0006370 i C2267227 |
DOID | DOID:12129 |
La bulímia nerviosa afecta a persones insegures, que no se senten satisfetes amb elles mateixes i s'obsessionen pel menjar i el pes corporal. Els malalts de bulímia mengen grans quantitats d'aliments en un espai curt de temps (fartades), després del qual adopten mecanismes compensatoris: vòmits o purgues i hiperactivitat, amb intensos sentiments de culpabilitat i automenyspreu; un cercle viciós difícil de tallar, però no impossible. Les fartades i vòmits es produïxen d'amagat, la persona porta una doble vida. Hi ha una forta por a no poder parar de menjar ni controlar els impulsos, la qual cosa de vegades ocasiona problemes amb l'alcohol, les drogues i la conducta sexual.[2]