From Wikipedia, the free encyclopedia
Una càmera fotogràfica telemètrica, a diferència d'una càmera fotogràfica del tipus SLR, consta d'un visor telemètric independent de l'objectiu, que permet enfocar la imatge mitjançant la superposició de dues imatges. Quan coincideixen totes dues, l'objecte està enfocat.
Altres característiques són (enteses per a uns com a avantatges i per a altres com a inconvenients):
Essent els seus principis bàsics coneguts des del segle xvii, els telèmetres òptics de tipus coincidents ja eren àmpliament utilitzats en àmbits militars, navals i topogràfics a finals del segle xix.[1]
Sorgiren a principi del segle XX amb la intenció de respondre a les pesades càmeres de l'època tot oferint una equilibrada relació volum-qualitat, gràcies també a l'ús de pel·lícula de 35 mm, hegemònica durant gran part del segle. Ràpidament es convertiren en icona del reportatge de carrer (posició que, en certa manera, encara es segueix defensant) i varen tenir especial importància en el fotògraf d'aquest gènere Henri Cartier-Bresson. Varen tenir una edat daurada fins l'arribada de les càmeres rèflex digitals. La marca Leica ha estat significativament important en la fabricació d'aquestes càmeres.[2]
La primera càmera telemètrica en sortir al mercat fou la 3A Kodak Autographic Special de 1916 (de Kodak), amb un telèmetre d'imatge dividida en tres bandes i integrat en la base de l'estàndard frontal. Tot i que era precís, el fet que s'hagués d'usar de costat i que fos molt cara no va contribuir es popularitzés. El 1925 es presentaria la Leica I ('A'), la qual incorporava una ranura per a accessoris, entre els quals s'oferia el telèmetre, fet que aplanaria el camí per a la sortida, el 1932, de la Leica II (o 'D'): la primera càmera de 35 mm amb un telèmetre (separat del visor) integrat.[1]
El fabricant de càmeres telemètriques per excel·lència ha estat sempre Leica (per exemple la M3 i successores). Dins de la fotografia digital ha estat la Epson R-D1, llançada a 2004 la primera a utilitzar un visor telemètric, substituïda per l'RD-1s el març de 2006 i aquesta per l'RD-1x el 2009. Leica va llançar la seva telemètrica digital M8 el setembre de 2006 i la M9 el 9 de setembre de 2009.
La llum entra per dos visors diferents, separats per certa distància: un visor principal i un visor d'enfocament (la llum del qual, reorientada per un prisma, se superposa a la imatge del visor principal a través d'un mirall semitransparent). Les imatges d'ambdós visors són, per tant, diferents.[3] Així, en mirar a través del visor d'una càmera telemètrica es veu tot enfocat llevat d'una regió (circular o quadricular) en que, en el centre de la imatge, es reflecteix la imatge provinent del mirall semitransparent. Aquest està connectat a l'anell d'enfocament de l'objectiu, de manera que movent-lo s'aconseguirà l'enfocament (una vegada coincideixin les dues imatges).[4] Com que aquesta visualització no depèn de l'objectiu que hi hagi muntat a la càmera, sovint s'incorporen unes línies d'enquadrament que serveixen per mostrar al fotògraf la delimitació de la imatge que es captarà, depenent de cada lent.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.