Cària
From Wikipedia, the free encyclopedia
Cària (en grec antic: Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor. Era habitat pels caris, i abraçava la conca mitjana i baixa del riu Meandre, limitant al nord-oest amb Frígia (Carura n'indicava el límit), al nord-est amb el Mont Cadme, a l'est amb el riu Indos (el punt més oriental era Dèdala), i al sud-est amb Lícia.
Per a altres significats, vegeu «Llengua cària». |
A la costa hi havia algunes colònies de Rodes (la Perea Ròdia i un territori al sud de Cnidos), a més d'altres ciutats gregues. Al sud hi vivien els caunis, amb capital a Caune, als quals Heròdot considerava natius del país, però afegeix que ells mateixos deien que eren descendents dels cretencs; vestien diferent dels caris i d'altres pobles, i parlaven una llengua diferent del cari. Com que Heròdot era nadiu de Cària, cal suposar que la informació sobre llengua i vestits és bona. Heròdot diu que Milet i Mícale eren antigament ciutats càries.