Càstig escolar
From Wikipedia, the free encyclopedia
El càstig o sanció escolar, en el sentit ordinari, és una mesura disciplinària aplicada a un alumne per un fet reprovable, però que no constitueix infracció. Les sancions més greus poden prendre la forma de sancions administratives: després són comunicades pel cap de l'establiment o/i pel consell de disciplina, en comptes de ser comunicades simplement pel professor, i poden comportar l'exclusió administrativa.
Alguns pedagogs, però, prefereixen tornar al significat propi de la paraula “sanció”, i després consideren que hi pot haver una sanció tant positiva com negativa. Aleshores defineixen la sanció com "una conseqüència previsible de les accions de l'alumne, aplicada pel professor", que pot prendre la forma tant de recompensa com de càstig.[1]
El paper de les sancions (negatives) és un tema debatut tant en pedagogia com pels pares i la societat en general. Algunes formes de càstig, inclòs el càstig corporal (que van des de cops de bastó fins a estirar els dits o altres vexacions més perilloses), són objecte d'una intensa controvèrsia i de vegades són il·legals. Les crítiques pedagògiques contra les sancions poden estendre's a la crítica de les “hores de cua” o de la repetició d'un treball (alguns afirmen però que això no constitueix una sanció, ja que no es tracta necessàriament d'un càstig disciplinari). Per contra, els que defensen una major severitat, que consideren com una part de l'essència mateixa de l'educació, poden donar suport, per exemple, a algunes formes de càstig corporal com les cops de bastó.