Càstor de Karden
From Wikipedia, the free encyclopedia
Càstor de Karden (Aquitània?, primera meitat del s. IV - Karden, Germània, 389) fou un sacerdot i anacoreta. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Nascut probablement a Aquitània, va ser educat, cap al 345, per Sant Maximí, bisbe de Trèveris, que l'ordenà prevere. Posteriorment es va retirar a fer vida eremítica a Treis-Karden (vall del Mosel·la, actual Renània-Palatinat), amb alguns companys que formaren una petita comunitat cenobítica. Entre els seus companys hi havia els futurs sants Potencí i els fills d'aquest, Felici i Simplici. Va morir a Karden el 389, a una edat molt avançada.[1] Al 791 hi ha notícia d'un reliquiari de Càstor, que fou traslladat a la Paulinuskirchen de Karden. En 836, fou novament traslladat, ara a la Basilika Sankt Kastor de Coblença (Alemanya), d'on és patró. La seva festa es commemora el 13 de febrer.
Imatge a la basílica del sant a Coblença | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Castorius, Kastor von Karden segle IV Aquitània |
Mort | c. 400 (Gregorià) Treis-Karden |
Sepultura | Abadia de Sankt-Maximin (Trèveris) |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot |
anacoreta, confessor | |
Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Església Anglicana, Luteranisme |
Canonització | Antiga |
Pelegrinatge | Karden, Coblença |
Festivitat | 13 de febrer |
Iconografia | Com a eremita, amb un model d'església a les mans |
Patró de | Coblença, Karden |