Cíbele
deessa frígia / From Wikipedia, the free encyclopedia
Cíbele[1] (en grec antic: Κυβέλη, Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió. Fou una deessa tel·lúrica i, com a tal, representava la fertilitat de la natura, especialment en el seu aspecte més salvatge. El seu culte era molt antic i s'havia iniciat al neolític.
Tipus | deïtat grega deessa deïtat romana |
---|---|
Context | |
Mitologia | Religió a l'antiga Grècia, religió de l'antiga Roma, Phrygian religion (en) i cult of Cybele and Attis (en) |
Dades | |
Sobrenom | Turrigera |
Gènere | femení |
Família | |
Parella | Sangari i Atis |
Cònjuge | Atis |
Fills | Nicea, Corybas, Alce (en) i Mides I |
Altres | |
Part de | mitologia grega i religió de l'antiga Roma |
Domini | natura |
Equivalent | Rea i Magna Mater (en) |
Els grecs la van assimilar a altres deesses, com Gea, Demèter o Àrtemis, però sobretot es confonia amb Rea i, com a tal, fou anomenada Mare dels déus. Els romans, seguint la denominació referida a la mare terra, la coneixien també amb els sobrenoms de Magna Mater, 'la gran mare' (d'aquí surt el nom del poble català de Madremanya) i Bona Dea.
Els artistes la representaven dalt d'un carro tirat per dos lleons i coronada amb una torre. El seu culte al principi simbolitzava la renovació anual de la natura, i més endavant la mort i la resurrecció mística dels fidels. Representava, doncs, la terra fèrtil, les coves, les muntanyes, les fortaleses, la natura i els animals. Per això també se'n deia la Mare Terra o la Gran Deessa Mare.[2]