Còdex mesoamericà
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un còdex mesoamericà és aquell document realitzat per membres dels pobles indígenes de Mesoamèrica abans de la Conquesta espanyola dels seus territoris. Aquests documents constitueixen un testimoni de la manera com els indígenes mesoamericans concebien el temps i la història. També constitueixen alguns dels principals exemples dels sistemes d'escriptura que es van emprar en l'Amèrica Mitjana al llarg de mil·lennis.
Després de la Conquesta de Mèxic, els còdexs van ser destruïts en grans quantitats en actes com l'Acte de Maní -realitzat el 12 de juliol de 1562 en Maní (Yucatán), on Diego de Landa va ordenar la incineració de diversos d'aquests documents, obra dels maies, per considerar-los -una mostra de la idolatria dels indígenes-. Altres còdex, es van extraviar o no van sobreviure al pas del temps. En l'actualitat només se'n conserven molt pocs, tots protegits per museus i biblioteques d'Europa, amb excepció del Còdex Colombí, que es troba en la Biblioteca Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic (BNAH). Aquest petit grup està compost per quatre còdexs mixtecs, tres còdexs maies i els set còdexs del grup Borja. A ells se sumen altres que van ser realitzats o conclosos durant la Colònia, encara que la seva temàtica i estil presenten escassa o cap influència europea. Aquests documents són els tres còdexs mexiques i el Còdex Selden, d'origen mixteca. Un còdex més, el Fragment de Grolier, d'origen maia, és controvertit perquè es discuteix la seva autenticitat.[1]