Còdexs mexiques
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els còdexs mexiques (en náhuatl: Mēxihcatl āmoxtli?) (pronunciació: meːˈʃiʔkatɬ aːˈmoʃtɬi) són documents escrits en l'era colonial asteca; còpia de documents perduts que daten de l'època precolombina; són el Còdex borbònic, el Còdex Mendocino, la Tira de la peregrinació o Còdex Boturini i la Matrícula de tributs. Aquests còdexs són la millor font primària que es té de la cultura asteca, i revelen com era la vida religiosa, social i econòmica dels antics mexicans. Aquests difereixen dels còdexs europeus en el seu contingut altament pictòric i perquè no estan destinats a simbolitzar narracions parlades o escrites.[1]
Aquests còdexs no tenen exclusivament pictogrames asteques, sinó també en náhuatl clàssic, en castellà i ocasionalment en llatí. Encara que actualment es té accés a molt pocs còdexs anteriors a la conquesta espanyola de Mèxic, se sap que l'ofici de tlacuilo va canviar considerablement amb la cultura colonial. Avui dia, els acadèmics compten amb accés a una col·lecció de còdexs i documents del llenguatge náhuatl de l'època colonial, que constitueixen el text fundacional de la nova filologia d'aquesta llengua, i s'utilitzen per a crear treballs acadèmics des del punt de vista indígena. Els còdexs mexiques també es poden definir com dibuixos, ja que els mexiques escrivien d'aquesta manera, que rep el nom d'escriptura pictogràfica.[2]