Còpia a l'albúmina
From Wikipedia, the free encyclopedia
La còpia en paper a l'albúmina també anomenada estampa d'albúmina de plata, era un procediment fotogràfic de positivat en paper, per contacte directe, a partir d'un negatiu, generalment de vidre al col·lodió humit. Sorgit a França el 1849, va ser el primer mètode explotable comercialment per produir una impressió fotogràfica sobre una base de paper a partir d'un negatiu i la més utilitzada pels fotògrafs des de 1855 fins a principis del segle xx.[1]
El nom d'aquest antic procediment fotogràfic es deu utilitzava l'albúmina que es troba a les clares d'ou, una proteïna soluble en aigua, en combinació amb altres productes com clorur d'amoni, per unir els productes químics fotogràfics al paper i es va convertir en la forma dominant de positius fotogràfics, amb un màxim en el període 1860-90.[2]