Cúmbria

Cúmbria (pron. [cʊmbriə]) és un comtat de la zona nord-oest d'Anglaterra. Limita amb els comtats de Northumberland, Durham, North Yorkshire, Lancashire i les zones escoceses de Dumfries and Roxburgh, Ettrick i Lauderdale.

Cúmbria

Cumbria (en)
Localització
54° 30′ N, 3° 15′ O
Estat	Regne Unit
País	Anglaterra
Regió	North West England
Capital	Carlisle
Conté la subdivisió	Allerdale (en) (–2023) Barrow-in-Furness (–2023) Ciutat de Carlisle (oc) (–2023) Copeland (en) (–2023) Cumberland (en) (2023–) Eden (en) (–2023) South Lakeland (–2023) Westmorland and Furness (en) (2023–)
Població humana
Població	499.781 (2020) (73,86 hab./km²)
Llars	240.149 (2011)
Geografia
Superfície	6.766,5996 km²
Punt més alt	Scafell Pike (978 m)
Limita amb	Dumfries i Galloway Comtat de Durham Lancashire Roxburgh, Ettrick and Lauderdale (en) Northumberland Yorkshire del Nord
Dades històriques
Anterior	Cumberland (en) , Westmorland i County Borough of Carlisle (en)
Creació	1974
Organització política
Òrgan legislatiu	council of Cumbria County Council (en) ,
ISO 3166-2	GB-CMA
Codi NUTS	UKD1
Lloc web	cumbria.gov.uk

Població

Al comtat hi ha 498.800 habitants. L'enorme majoria de la població es concentra a la costa, on es troba la indústria, sobretot portuària, però també de factories. Les ciutats i viles més poblades són Carlisle, Barrow-in-Furness, Workington i Penrith.

Territori

El districte dels Llacs

Amb l'excepció de la costa, gairebé tot el comtat és muntanyós, amb una sèrie de petits rius (el més important el riu Eden) i la col·lecció més nombrosa de llacs del país. La muralla d'Adrià recorre tot el nord del comtat fins a la badia de Carlisle. Ofereix algunes de les restes romanes més significants del Regne Unit, i una sèrie de fortificacions romanes que constitueix el patrimoni històric de més valor de tot el comtat. Altres elements de patrimoni arquitectònic són el castell de Carlisle i l'estil autòcton de cases, molt paregut a l'escocès, és a dir, blanques amb l'ampit de les finestres i la porta en negre.

El Lake District és un parc nacional que ocupa la major part del comtat, i destaca un gran nombre de llacs distribuïts en forma circular al voltant del cim del comtat i el més alt d'Anglaterra, Scafell Pike, amb 978 m. La major indústria del parc és, amb la costa industrial i portuària, el turisme i l'agricultura. Els dos pols més importants del parc són els pobles de Keswick, al nord, i Kendal, al sud.

Història

Coniston, un poble típic de Cúmbria

Cúmbria es creà amb la fusió dels antics comtats de Cumberland, Westmorland i parts del Lancashire el 1974. Cal remuntar-se a l'època preromana per trobar un territori equivalent. Aquest fou l'antic regne celta de Rheged, que passà a formar part dels regnes sotmesos als romans. Després, vingueren múltiples atacs, invasions i, finalment, colonització per guerrers de l'actual Noruega; malgrat ser més arrecerat que la costa de l'est, Cúmbria era un dels territoris que més contacte tingué amb aquesta nova població. Amb la formació dels regnes de Northúmbria, Mèrcia i Strathclyde, posteriorment Anglaterra i Escòcia, aquest territori passà del domini escocès a l'anglès i de nou a l'escocès, quedant definitivament a la banda anglesa a partir de la unió (1707). Aquest fet explica, per exemple, la divisió històrica de la capital, Carlisle, en dos: una part alta i escocesa; i una part baixa i anglesa, la que més ha crescut. No formaven un contínuum, sinó que deixaven el riu i una franja àmplia entre si, avui en dia construïda però considerada tanmateix perifèrica.

Als segles XIX i XX, aquesta zona que despuntava un gran patrimoni natural per trobar-se lluny dels tradicionals centres de població experimentà un creixement de població important gràcies a la Revolució Industrial. El focus dels aleshores dos comtats passà de l'interior a la costa. Però, com gran part del país, amb la reconversió econòmica del 1980, patí un gran canvi de rumb. Problemes amb la central nuclear Windscale dugué al seu tancament; igualment, moltes drassanes tancaren davant la reducció de contractes. Tot açò ha deixat un índex important d'atur i pèrdua de població.

Llengua

La catedral de Carlisle, a la capital del comtat

La llengua més antiga esmentada és el cúmbric, del terme celta també present en el gal·lès, cymru, que significa «país de companys» i és l'actual nom del País de Gal·les. Aquest nom es modificà pels romans, donant la forma llatina i actual de Cúmbria. El cúmbric desaparegué com a llengua viva al segle xi. Encara existeixen paraules d'ús en l'agricultura que procedeixen directament de la llengua d'aquesta tribu celta; d'altres són el producte de la repoblació parcial per tribus d'Escandinàvia i de la incorporació tardana al regne anglès de Northúmbria. El regne celta de Rheged, sense dubte, tenia una llengua més o menys comprensible per a les tribus veïnes, i fins i tot els elements sobrevivents d'aquella llengua s'assemblen a la de Cornualla (la darrera llengua celta existent a Anglaterra, que s'extingí vora el 1900) i el manx, encara viu però residual a l'Illa de Man. La influència de la cultura celta a Cúmbria és destacable, si es limita al folklore: balls, música, i algunes tradicions.

El dialecte de Cúmbria és parlat arreu del comtat, si bé ofereix una gran variació entre el nord, la costa i el sud, a causa de les influències històriques de l'escocès, el dialecte de Northumbria, el manx i el dialecte de Lancashire. És un dialecte de la llengua anglesa que es diferencia sobretot en el vocabulari, provinent de la llengua escandinava dels pobladors noruecs que hi arribaren al segle x des d'Irlanda i l'Illa de Man.

Vegeu també

• Nord d'Anglaterra.

Enllaços externs

• Pàgina de Turisme i Història de Cúmbria.