Cúter
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un cúter, també anomenat xalupa, és un veler amb un sol pal. Va començar a ser utilitzat en el segle xvii.
Per a altres significats, vegeu «Cúter (eina)». |
Va aparellat amb dues veles al triangle de proa: una trinqueta a proa del pal (envergada a l'estai de trinqueta) i, davant de tot, un floc o un gènova, envergat al corresponent estai, més avançat cap a proa. Una balandra aparellada d'aquesta manera rep el nom de cúter (cutter en anglès).
És un vaixell ràpid i fàcil de manobrar.[1]
Hi ha controvèrsia sobre l'origen del cúter. S'hi proposen Anglaterra, Holanda, Nova Anglaterra, el Carib, i segur que en qualsevol d'aquestes terres a cavall entre els segles xvii i xviii es van fer servir vaixells del tipus del cúter canònic.
Al principi del segle xviii van ser utilitzats com a vaixells per al contraban, com a vaixells de guerra, vaixells de viatges, vaixells postals, o com a guardacostes, així com per a facilitar la comunicació entre els navilis de les grans flotes. Totes les tasques per a les quals exigien velocitat i seguretat en la navegació, fins i tot amb mar grossa. Els cúters militars (i els corsaris) estaven armats amb canons lleugers, amb encavalcaments que giraven sobre un eix, i ràpidament van trobar el seu ús en les flotes de la Mediterrània, de la Bàltica i Escandinàvia.
Classe J
Els iots de la Classe J sovint anaven aparellats com a cúters.
- Ranger, 1937
- Velsheda
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cúter |
- Descrição dos tipos de embarcações Brasil Mergulho-português-data=5-6-2010
- Cano, G.C.. Ensayo cronológico para la historia general de la Florida, desde el año 1512 hasta el 1722 (en castellà). N. Rodríguez Franco, 1723, p. 344.
- Mercurio de España (en castellà). Imprenta Real, 1792, p. 288.
- Magasin pittoresque. Jouvet & cie., 1839, p. 1-PA328.
- de Paula Vidal, F. Historia contemporánea del Imperio Otomano, ó sea, de la Guerra de Oriente, desde la entrada del Príncipe de Menschikoff en Constantinopla hasta el desenlace de la cuestion turco-rusa (en castellà). Libreria Española, 1855, p. 194 (Historia contemporánea del Imperio Otomano, ó sea, de la Guerra de Oriente, desde la entrada del Príncipe de Menschikoff en Constantinopla hasta el desenlace de la cuestion turco-rusa).
- El libro amarillo de los Estados Unidos de Venezuela presentado al Congreso nacional ... (en castellà), 1877, p. 74.
- Albarran, P.; d'Almeïda, J. Alain Gerbault, mon ami (en alemany). (Fayard) réédition numérique FeniXX, 1952, p. 208. ISBN 978-2-7062-1298-7.
- Surcouf, R.; Brun, D.L.. Surcouf - Année de la mer 2024-2025 (en francès). Place des éditeurs, 2021, p. 168 (Bibliomnibus Aventure). ISBN 978-2-258-13639-7.
- Dimpre, H.; Toudouze, G.G.. 57 aventures, voyages et combats sur mer (en francès). FeniXX réédition numérique, 1964, p. 470. ISBN 978-2-307-07061-0.