From Wikipedia, the free encyclopedia
El CST-100 (Crew Space Transportation) és una nau espacial de càpsula de tripulació dissenyada per Boeing en col·laboració amb Bigelow Aerospace com la seva inclusió en el programa Commercial Crew Development (CCDev) de la NASA. La seva missió primària seria transportar la tripulació a l'Estació Espacial Internacional,[1] i a estacions espacials privades com la proposta de Commercial Space Station de Bigelow Aerospace.[2]
Informació general | |
---|---|
Tipus | model de vehicle |
Fabricant | Boeing |
Pais d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Operador | |
Tripulació | 7 |
Primer vol | 20 desembre 2019 (Boe-OFT) |
Vehicle de llançament | Atlas V N22 (en) |
Especificacions | |
Autonomia | 2 dies i 12 hores (vol) 210 dies (acoblament) |
Massa | |
Dimensions
| |
Llargada | 5,03 m |
Diàmetre | 4,56 m |
| |
Volum | 11 m³ |
Paràmetres orbitals | |
Tipus d'òrbita | òrbita terrestre baixa |
Exteriorment s'assembla molt a la Orion, una nau espacial de la NASA fabricada per Lockheed Martin.[3] Les dimensions extactes no han sigut detallades, però la càpsula podria ser més gran que el Mòdul de Comandament Apollo i més petit que la càpsula Orion.[4] El CST-100 podrà transportar grans tripulacions de fins a 7 persones.[5]
Està dissenyat per poder romandre en òrbita fins a set mesos i ser reutilitzada en fins a deu missions.[5]
En la primera fase del programa CCDev, la NASA va premiar a Boeing amb $18 milions pel desenvolupament preliminar de la nau espacial.[6] En la segona fase, Boeing va ser premiada amb $93 milions per a un major desenvolupament.[7] El 3 d'agost de 2012, la NASA va anunciar el premi de $460 milions a Boeing per continuar treballant amb el CST-100 sota el Programa Commercial Crew Integrated Capability (CCiCAP).[8]
El CST-100 seria compatible amb diversos vehicles de llançament, incloent l'Atlas V, Delta IV, i Falcon 9.[5][9] Inicialment, el vehicle de llençament seria l'Atlas V.[10]
La primera missió tripulada va tenir lloc el 5 de juny de 2024. Els astronautes de la NASA Barry Wilmore i Sunita Williams van viatjar a bord de la Starliner cap a l’Estació Espacial Internacional(EEI), i la nau es va acoblar a l’EEI el 6 de juny de 2024.[11] La missió va enfrontar diversos problemes tècnics. Es van detectar cinc fugues de heli, dues de les quals es van descobrir després de l’acoblament a l’EEI. A més, cinc propulsors del sistema RCS van fallar, tot i que quatre d’ells es van recuperar. També es va identificar un problema amb una vàlvula encarregada d’aïllar l’oxidant, que no tancava correctament. Aquests problemes van obligar la NASA a retardar diverses vegades el retorn de la nau durant mesos per assegurar-se que estigués preparada per tornar a la Terra de manera segura.[12]
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
Missió | Vehicle | Data del llançament
(UTC) |
Tripulació | Detalls | Duració | Resultat |
---|---|---|---|---|---|---|
Boeing Pad Abort Test | Spacecraft 1 | 4 de novembre de 2019, 14:15:00 | Cap | Test del sistema de rescat en cas de fallada en el llançament, realitzat al White Sands Missile Range, New Mexico. Un dels tres paracaigudes va fallar degut a no estar ben instal·lat abans del llançament però el sistema va funciona adequadament.[13] | 95 segons | Èxit |
Boeing Orbital Flight Test | Calypso | 20 de desembre de 2019, 11:36:43 | Cap | Primer vol orbital sense tripulació de l'Starliner. L'objectiu principal de la missió era l'acoblament amb l'Estació Espacial Internacional. L'intent es va cancel·lar degut a un error de programari, el qual no calculava bé el temps des de la missió, provocant errors en l'ajustament de l'òrbita i un consum excessiu de combustible. La càpsula va poder aterrar sense problemes a New Mexico dos dies després del llançament.[14][15][16][17] | 2 dies | Fallada parcial |
Boeing Orbital Flight Test 2 | Spacecraft 2 | Novembre de 2020 [18] | Cap | Segon vol orbital de prova sense tripulació. S'ha afegit a la programació de vols degut a la fallada de la missió anterior, intentarà acoblar-se a l'Estació Espacial Internacional.[19] | 8 dies | Planificada |
Boe-CFT | Desconegut | Abril de 2021 [18] | Christopher Ferguson Michael Fincke Nicole Mann |
Primer vol de prova tripulat del Boeing Starliner. | Planificada | |
Boeing Starliner-1[20] | Calypso | 5 juny 2024[21] | Sunita Williams Barry Wilmore |
Primer vol operatiu de l'Starliner, està previst que es realitzi reaprofitant la càpsula Calypso.[22] | Fallada parcial[23] |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.