Caça de bruixes
cerca de bruixes o d'evidència de la bruixeria / From Wikipedia, the free encyclopedia
La caça o cacera de bruixes és un fenomen de la fi de l'edat mitjana i sobretot del renaixement a Europa occidental, un conjunt de mesures inquisitorials contra persones sospitoses de bruixeria,[1] inspirat pel llibre Malleus Maleficarum (El martell de les bruixes) del 1486. El moviment va desencadenar-se el 1484, després de la butlla papal Summus desiderantes affectibus del papa Innocenci VIII.[2]
Per a altres significats, vegeu «Maccarthisme». |
Milers de persones van morir durant tres segles, les persecucions tot i compartir uns factors comuns, van prendre diferents característiques segons el temps i l'espai.[3] Entre els anys 1616 i 1622, unes quatre-centes dones d'arreu de Catalunya van ser acusades i ajusticiades pel fet de ser considerades bruixes.[4]
El moviment no va limitar-se a les regions catòliques, i envaí també els estats protestants d'Alemanya,[5] com l'il·lustra el cas de la ciutat luterana de Lemgo, on sobre una població de tot just deu mil habitants, la caça va comptar amb 272 víctimes documentades.[6] «La misogínia va arribar al seu apogeu en el renaixement: la caça de bruixes era el tenebrós revers del lluminós humanisme.»[7]