Calendari germànic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els calendaris germànics eren els calendaris regionals utilitzats pels primitius pobles germànics, abans que adoptessin el calendari julià en la baixa Edat Mitjana.
Els pobles germànics tenien les seves pròpies designacions per als mesos les quals variaven segons la regió i el dialecte, aquestes denominacions van ser posteriorment reemplaçades per adaptacions locals dels noms dels mesos romans. Els registres existents dels noms dels mesos en anglès antic i alemany antic es remunten als segles vuitè i novè, respectivament. Els registres més antics dels noms dels mesos en nòrdic antic es remunten al segle tretze. Igual que la majoria dels calendaris premoderns, l'associació utilitzada en la cultura germànica primitiva possiblement va ser lunisolar. El calendari rúnic desenvolupat en la Suècia medieval és luni-solar, fixant el començament de l'any amb la primera lluna plena després del solstici d'hivern.
Els noms dels mesos no coincideixen, per la qual cosa no és possible postular noms d'una etapa en germànic comú, excepte possiblement el nom del mes de la primavera i el de l'hivern, *austr- i *jehul-. Els noms de les estacions són també Germànic comú, *sumaraz, *harbistoz, *wentrus, i així *wēr- "primavera". Les denominacions en germànic comú de "dia", "mes" i "any" eren *dagaz, *mēnō-þ- "Lluna" i *jǣrom. Els dos últims provenen d'arrels protoindoeuropees *em(n)ses-, *iero- mentre que *dagaz és una innovació germànica d'una arrel que significa "que es troba calenta, que crema".
Tàcit en la seva obra Germania (cap. 11) dona algunes dades sobre com els pobles germànics del segle I identificaven als dies. En contrast amb l'ús romà, ells consideraven que el dia començava amb la posta de sol, un sistema que en l'Edat Mitjana va ser conegut sota el nom de "associació florentina". Aquest mateix sistema era utilitzat pels Gals segons es descriu en les Guerres gal·les de Cèsar.
- "S'ajuntaven, excepte en cas d'una emergència imprevista, en certs dies fixos, amb la lluna nova o la lluna plena; ja que ells consideraven a aquests els dies més auspiciosos per realitzar transaccions comercials. En lloc de guiar-se pels dies com nosaltres, ells es referien a les nits, d'aquesta manera ells fixaven tant els seus compromisos ordinaris com també els legals. Ells consideren a la nit com l'origen del dia."[1]
D'altra banda el concepte de setmana, va ser adoptat pels romans, cap al segle i, els diferents idiomes germànics van adoptar el sistema grecoromà de nomenar als dies de la setmana segons els planetes clàssics, inserint calcs semàntics per als noms dels planetes, substituent els noms dels déus germànics en un procés denominat interpretatio germanica.