El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.[1][2][3] Va ser establert pel papa Gregori XIII, a instàncies de Giraldi, promulgat per un decret signat el 24 de febrer de 1582, una butlla coneguda per les seves paraules inicials Inter Gravissimas. El calendari reformat va ser aprovat aquell mateix any a un grapat de països, d'altres el varen adoptar als segles següents. La motivació de la reforma gregoriana va ser que el calendari julià, utilitzat des que Juli Cèsar l'instaurés l'any 46 aC,[4] assumia que la durada de l'any tròpic, és a dir el temps entre dos equinoccis de primavera consecutius era de 365,25 dies, quan actualment se sap que és gairebé 11 minuts més curt. L'error entre aquests valors acumulats en la taxa de prop de tres dies cada quatre segles, resultava en un equinocci que tenia lloc l'11 de març (un error acumulat en aquella època d'aproximadament 10 dies) i movent-se constantment anteriorment en el calendari Julià en el moment de la reforma gregoriana. Com que l'equinocci de primavera estava vinculat a la celebració de la Pasqua, l'Església Catòlica Romana considerava que aquest moviment constant en la data de l'equinocci era indesitjable.

Gregori XIII

La reforma del calendari gregorià contenia dues parts, una reforma del calendari julià que s'utilitzava fins aquell moment, juntament amb una reforma del cicle lunar utilitzat per l'Església, juntament amb el calendari julià per calcular les dates de la Pasqua. La reforma va ser una modificació d'una proposta feta pel metge calabrès Luigi Lilio.[5] La proposta de Lilio incloïa la reducció del nombre d'anys de traspàs en quatre segles de 100 a 97, per la qual cosa 3 de cada 4 centenaris serien comuns en lloc de ser anys de traspàs: aquesta part de la proposta ja havia estat suggerida abans, entre d'altres, per Pietro Pitati. Lilio també va produir un original i pràctic esquema per l'ajustament de l'epacta de la lluna per completar el càlcul de les dates de Setmana Santa, la solució d'una dificultat de molts anys que havia enfrontat als proponents de la reforma del calendari.

A més del canvi a la longitud mitjana del calendari anual passant de 365,25 dies (365 dies i 6 hores) a 365,2425 dies (365 dies, 5 hores, 49 minuts i 12 segons), una reducció de 10 minuts i 48 segons per any, la reforma del calendari gregorià també es va ocupar de la diferència acumulada des del passat, per aquestes diferències. Entre l'any 325 dC (data del Primer Concili de Nicea en què l'equinocci de primavera es va produir aproximadament el 21 de març), i el moment de la butlla del papa Gregori el 1582, l'equinocci de primavera s'havia mogut cap enrere en el calendari, fins que es produí al voltant de l'11 de març, 10 dies abans. Per reajustar el nou calendari gregorià, el papa ordenà que s'eliminessin 10 dies del calendari (el 4 d'octubre va ser seguit pel 15 d'octubre), per tal de restaurar el 21 de març com la data de l'equinocci de primavera.

A causa de la Reforma Protestant, però, molts països d'Europa Occidental no varen, inicialment, seguir la reforma gregoriana, i van mantenir el vell sistema. Finalment, altres països van seguir la reforma en nom de la coherència, però en el moment que els últims partidaris del calendari julià a Europa de l'Est (Rússia i Grècia) va canviar el sistema gregorià al segle xx, que va haver de deixar 13 dies a partir dels seus calendaris, a causa de la diferència addicional acumulada entre els dos calendaris des del 1582.

El calendari gregorià va seguir l'any anterior, el sistema de numeració (Anno Domini), que compta amb anys a partir de la data tradicional de la Nativitat, calculada originalment al segle sisè, i utilitzat a gran part d'Europa des de l'alta edat mitjana. Aquest sistema de numeració d'anys és l'estàndard internacional predominant avui.[6]

Oops something went wrong: