Jamància
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Jamància[1] o Camància[1] fou una revolta progressista de caràcter federalista i democràtic[2] que tingué lloc a Barcelona entre setembre i el novembre de 1843, contra el govern de Joaquín María López, que havia incomplert els acords amb la Junta Central per al derrocament del govern d'Espartero, produïda unes setmanes abans i la violació de diverses disposicions en la constitució de 1837. El nom de jamància (del caló jamar, menjar[1]) al·ludia despectivament als membres dels batallons de voluntaris (batallons de la brusa) que probablement s'hi havien apuntat per menjar de franc i cobrar els cinc rals diaris de paga. Fou la darrera de les bullangues produïdes a Barcelona entre el 1836 al 1843. La Jamància representà el primer aixecament nítidament popular contra l'Estat liberal a Espanya. La rendició comportà la submissió definitiva de Barcelona al govern espanyol i la fi d'una oposició organitzada a la centralització de les decisions polítiques endegada pel Partit Moderat.
L'article necessita algunes millores de redacció. |
La revolta va començar el 13 d'agost i anava adreçada contra el govern. Després de la caiguda del govern d'Espartero i la institució d'un nou govern encapçalat per Joaquín María López, es girà contra el govern de Madrid i la Junta Suprema va fer una crida a convocar Corts constituents. Això provocaria la insurrecció centralista iniciada formalment l'1 de setembre a Barcelona, replicada en diversos llocs de Catalunya i algunes províncies d'Espanya, que conduí a la intervenció militar que comportà el bombardeig de la ciutat, especialment des del castell de Montjuïc i des de la Ciutadella, dirigit pel brigadier Prim i centrat contra les drassanes i les muralles,[3] el qual obligà la Junta Suprema a capitular davant el capità general, Laureano Sanz, el 19 de novembre.