Camil Oliveras i Gensana
arquitecte català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Camil Oliveras i Gensana, (Figueres, 1840-Barcelona, 6 de setembre de 1898[1]). Era fill de Francesc Oliveras i Maria Gensana. Casat l'any 1871 amb Amàlia Dodero. Mor a Barcelona de tuberculosi a l'edat de 48 anys.Títol mestre d'obres 1869. Arquitecte modernista titulat el 1877. Arquitecte provincial de la Diputació de Barcelona des de 1877. Va formar part, amb Domènech i Montaner i Josep Vilaseca, de la primera generació d'arquitectes modernistes catalans. Les seves obres més importants a Barcelona són:
- la Casa de Maternitat a Travessera de les Corts, 131-159, (1889-1898), on emprà com a materials bàsics el maó vist i la ceràmica policroma.
- La col·laboració amb Joan Martorell i Montells a l'església del convent dels jesuïtes al c/ Casp, 27, (1883-1885).[2]
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1840 Figueres (Alt Empordà) |
Mort | 1898 (57/58 anys) |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte |
Moviment | Modernisme català |
Tanca