Camp de concentració
instal·lació destinada al confinament de persones, sense judici previ / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un camp de concentració és una instal·lació destinada al confinament de persones, sense judici previ. Sol ser habitual en règims totalitaris, i s'han utilitzat per tancar-hi intel·lectuals i polítics dissidents, presoners de guerra, minories ètniques, grups religiosos, homosexuals, i altres grups de persones. L'origen modern del terme procedeix dels camps de reconcentració que van construir les autoritats espanyoles a l'illa de Cuba durant la Guerra dels Deu Anys (1868-1878), imitats posteriorment pels Estats Units d'Amèrica durant la Guerra filipí-nord-americana (1899 -1902). L'expressió anglesa concentration camp es va popularitzar arran del seu ús per les autoritats britàniques durant la Segona Guerra dels Boers a Sud-àfrica, (1899-1902). El cas més conegut, per la seva extensió i crueltat, és el dels camps de concentració nazis, on milions de persones, la majoria jueus, foren exterminats. També fou significatiu el gulag, el sistema de camps de concentració de la Unió Soviètica.
La 3a Convenció de Ginebra, de 1929, establia els camps de concentració com a sistema de confinament per presoners de guerra, i el tractament que havien de rebre. Després dels abusos comesos durant la Segona Guerra Mundial, la Quarta Convenció de Ginebra, de 1949, tracta de la protecció dels civils durant conflictes armats.