Campionat del Món de Trial 2011
From Wikipedia, the free encyclopedia
La temporada de 2011 del Campionat del Món de trial fou la 37a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava d'11 proves puntuables, celebrades entre el 15 de maig i el 4 de setembre.
Tipus | TrialGP |
---|---|
Organitzador | FIM |
Localització i Dates | |
Interval de temps | 15 maig 2011 – 4 setembre 2011 |
Número d'edició | 37 (2011) |
Competició | |
Primer lloc | Antoni Bou i Mena↔Montesa Honda. 204 total punts. |
Aquesta temporada presentava l'al·licient del retorn a la competició de la mítica marca catalana Ossa, renascuda de les seves cendres després de gairebé trenta anys d'haver hagut de tancar les portes. L'equip oficial, dirigit per l'excampió del Món Marc Colomer, el compon de moment un sol pilot: Jeroni Fajardo, qui fou fitxat per la marca a final de 2010. Un altre fitxatge destacat de la temporada fou el de Dougie Lampkin, qui deixava Beta després d'haver-hi tornat el 2008 per a passar a córrer amb Gas Gas.
Finalment, Toni Bou guanyà el seu cinquè campionat mundial a l'aire lliure consecutiu, i es va repetir el resultat final pel que fa als tres primers classificats (Bou, Raga i Fujinami) que es ve donant invariablement d'ençà de la temporada de 2007. Aquest any, però, el campionat fou més ajustat, ja que Adam Raga presentà batalla i guanyà un total de quatre proves, mentre Bou en guanyava set i obtenia el títol amb només 13 punts d'avantatge sobre Raga.[1]