Camps de concentració per als japonesos americans
internament de ciutadans nord-americans als Estats Units / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els camps de concentració per als japonesos americans foren establerts a l'oest dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial per a la reclusió forçosa d'unes 110.000 a 120.000[1] persones d'origen japonès que vivien a la costa oest. El 62% dels internats eren ciutadans estatunidencs.[2][3] L'ordre de reclusió fou dictada pel president Franklin D. Roosevelt poc després de l'atac a Pearl Harbor per part de l'Imperi Japonès.[4]
Aquestes mesures repressives es van aplicar de maneres molt diferents segons si hi havia més o menys població afectada i, encara més important, depenent de criteris polítics a cada estat o ciutat: més de 110.000 japonesos americans, gairebé tots residents a la costa oest, foren desplaçats i reclosos als camps de l'interior, mentre que a Hawaii, on hi havia més de 150.000 japonesos que representaven més d'un terç de la població total, només foren internades en camps de concentració entre 1.200 i 1.800 persones.[5] L'internament va estar més condicionat pel racisme que imperava a la costa oest que per un hipotètic perill militar que poguessin suposar els japonesos americans.[6][7]
El president Roosevelt ordenà la deportació i l'empresonament amb l'Ordre Executiva 9066, del 19 de febrer del 1942, que autoritzava els comandaments militars regionals a designar "àrees militars" de les quals "poden ser excloses algunes o totes les persones".[8] L'autoritat militar va utilitzar aquest poder per declarar totes les persones d'origen japonès excloses de tota la costa oest: la totalitat de d'Alaska i Califòrnia, l'oest d'Oregon i de Washington, i el sud d'Arizona, amb l'excepció dels camps de concentració que hi va establir el govern.[9] Aproximadament uns 5.000 japonesos van emigrar voluntàriament fora de la zona d'exclusió abans del març de 1942,[10] i uns 5.500 prohoms de la comunitat japonesa ja es trobaven a la presó des de l'atac a Pearl Harbor.[11] Però la majoria dels prop de 130.000 japonesos americans de la costa oest foren trets a la força de casa seva durant la primavera del 1942.
L'Oficina del Cens col·laborà en la persecució dels japonesos americans facilitant les dades personals d'aquests ciutadans. Durant més de mig segle es va estar negant el fet, però finalment el 2007 va sortir a la llum la documentació.[12][13] El 1944, el Tribunal Suprem sentencià la constitucionalitat dels desplaçaments forçosos,[14] però evità pronunciar-se sobre la detenció de ciutadans americans sense judici.[15]
El 1980, pressionat per la reivindicació popular,[16] el president Jimmy Carter obrí una investigació per determinar si el govern havia fet bé de tancar els nikkei als camps de concentració. L'informe que va fer la Comissió, amb el títol de Personal Justice Denied, inclou poques proves de sedició per part dels japonesos i conclou que l'empresonament es va fer per racisme, recomanant que el govern pagués una reparació als supervivents. El 1988, el president Ronald Reagan feu aprovar una llei per demanar perdó i concedir a cada persona supervivent dels camps una reparació de 20.000 dòlars. Aquesta llei també reconeix que les accions governamentals s'havien basat en "prejudicis racials, histèria de guerra i caiguda del liderat polític".[17] En total, el govern federal va pagar més d'1.600.000 dòlars en reparacions a 82.219 nikkei que havien estat internats o als seus hereus.[16][18]
Dels 127.000 japonesos que vivien al territori continental dels Estats Units a l'època de l'atac a Pearl Harbor, 112.000 eren a la costa oest.[19] Aproximadament 80.000 eren nisei (segona generació de japonesos nascuts a Amèrica i amb nacionalitat americana) i sansei (tercera generació: els fills dels nisei). La resta, gairebé 50.000, eren issei (primera generació, immigrants nascuts al Japó que no podien obtenir la nacionalitat, segons la llei).[20][21]