Canó obús
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un canó obús és un tipus d'arma d'artilleria que es caracteritza per un canó relativament curt (de 10 a 20 calibres)[1] i per usar càrregues propel·lents comparativament petites per propulsar projectils, amb trajectòries relativament altes i un pronunciat angle de caiguda, permetent atacar mitjançant un tir corb o indirecte blancs que es troben darrere d'obstacles naturals o artificials del terreny, gràcies al fet que la peça pot elevar-se en angles superiors als 45°.
En les taxonomies de les peces d'artilleria usades pels exèrcits europeus dels segles xvii, xix i xx, l'obús es va situar entre el canó (el qual té una canella més llarga, més càrregues de propulsió, projectils més lleugers, velocitats més altes i trajectòries més planes) i el morter (el qual té l'habilitat de disparar projectils amb trajectòries més pronunciades en l'ascens i la caiguda).[1]
Els obusos, igual que altres peces d'artilleria, estan organitzats usualment en grups anomenats bateries.