Can Cortada (Horta)

masia d'Horta, Barcelona From Wikipedia, the free encyclopedia

Can Cortada (Horta)map
Remove ads

Can Cortada és una masia del barri d'Horta de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.[1]

Per a altres significats, vegeu «Can Cortada (desambiguació)».
Dades ràpides Infotaula edifici, Dades ...
Remove ads

Història

Té el seu origen en una vil·la romana de mitjans del segle i dC, les restes de la qual foren trobades el 1987 pel Servei d’Arqueologia de Barcelona Ciutat amb motiu de la construcció de l'accés al túnel de la Rovira (avinguda de l'Estatut).[2][1]

A principis del segle xi, la documentació esmenta la nissaga dels Horta, que construïren la torre de guaita homònima, de planta circular, datada entre 1055 i 1085.[2][1] Cap a la segona meitat del segle xv, aquesta construcció va ser radicalment reformada i transformada en residència d'alguns ciutadans honrats barcelonins, caràcter que es mantingué fins ben entrat el segle xvii.[1] La torre va arribar al segle xvi en estat ruïnós, i Honorat Dimas d'Horta la vengué a Jaume Fiella, que el 1505 contractà el mestre de cases Mateu Capdevila per a transformar-la en masia, aprofitant les restes de l'antiga fortificació.[2][1]

El 1614, la masia fou assaltada pels bandolers i quedà força malmesa, essent adquirida l'any següent per Pere Pau Riba.[2] Cap a la segona meitat del segle xvii, va ser reformada amb la construcció de noves dependències i l'arranjament de les antigues.[1] El 1705, Maria Manuela Riba i Comalada la va cedir a Francesc de Claveria, i el 1711 fou comprada pel coronel austriacista d'origen vigatà Joan Baptista de Cortada i Sallés,[3][2] període del qual daten els porxos de la façana meridional[1]

El 1786, fou heretada pel seu net Josep d’Oriola i de Cortada (1736-1815)[4] i el 1829 era propietat de Marià d'Oriola-Cortada i d'Ibáñez-Cuevas (1803-1876),[5] futur comte de la Vall de Merlès i alcalde de Vic, que hi tindria la residència habitual.[2][1] En aquest període es configurà de forma definitiva la masia actual, ja que s'enderrocà part de la torre medieval i s'hi construïren noves dependències al voltant (est i nord).[1]

El 1920, la finca fou comprada per Miquel Puig Martí i la seva esposa Felícia Martisella Ribó. La terra ha estat treballada per una filla d'aquest matrimoni fins fa poc, quan la zona fou urbanitzada.[1] L'any 1994, la masia fou transformada en restaurant.[1]

Remove ads

Descripció

Es troba en l'extrem nord de la parcel·la delimitada per les avingudes de l'Estatut de Catalunya i de Can Marcet i la Ronda de Dalt. En tractar-se d'un edifici aïllat presenta quatre façanes envoltades de jardins, als quals s'accedeix des de l'avinguda de l'Estatut.[1] De planta quadrangular, comprèn planta baixa, dos pisos i coberta de vessants.[1]

Les façanes, configurades per mitjà de carreuons i pedres de forma irregular (amb algunes franges en opus spicatum) només presenten acabats de pedra tallada en els carreus d'angle i en els muntants, llindes i dovelles de les obertures. Pel que fa la planta baixa, hi destaca el gran portal adovellat que dona accés a l'edifici i les finestres quadrangulars que proporcionen llum i ventilació. Pel que fa al pis principal, el primer, mostra un conjunt variat d'obertures, que van des de les finestres geminades a les finestres coronelles passant per finestres quadrangulars de llinda polilobulada. El segon pis o golfes presenta nombroses finestres de mig punt, configurant autèntiques galeries sota la coberta.[1]

Pel que fa als interiors, a la planta baixa es presenten coberts amb voltes de mig punt al sardinell, mentre que a la planta principal es cobreixen amb forjats de biga de fusta i revoltons i la segona planta deixa a la vista una notable encavallada de fusta. En el subsòl es conserva una molt antiga fresquera excavada directament al terra.[1]

La part que encara resta de la torre de defensa té un diàmetre exterior d'uns 8 m i se'n conserva dins la casa la quarta part del diàmetre, a tota l'alçada del mas, 13,80 m. El gruix del mur és d'uns 2 m, i s'hi pot apreciar la construcció de pedra en opus spicatum.[6]

Remove ads

Referències

Vegeu també

Bibliografia

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads