Canelobre - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Canelobre.

Canelobre

De Viquipèdia

Canelobre jueu de set braços
Canelobre jueu de set braços

Un canelobre és un utensili destinat a la il·luminació, consistent en un peu o una columna més o menys llarg, de dos braços o més, amb dolles per aguantar dretes altres tantes candeleres.[1] Es distingeix d'un candeler pel nombre de braços (el candeler només en té un).

Els canelobres existeixen com a mínim des dels temps dels antics romans. Es mencionen ja en La Bíblia i es poden fabricar amb tota classe de materials, fent que adoptin innumerables formes.[2][3]

Els canelobres més cèlebres (Menorà) pertanyen als rituals del judaisme; però la necessitat d'il·luminar amb espelmes qualsevol estança en la qual es realitzés una activitat, va fer que els canelobres es convertissin en objectes tant d'ús sagrat com profà.[4]

Història

Es té coneixement que des de l'època dels etruscos fins a l'art romànic la majoria eren fets de bronze.[5] Les decoracions que se solien fer en el peu o columna eren representacions de figures antropomòrfiques o d'animals.

En l'art gòtic acostumaven a ser de bronze o ferro en forma de petit trípode. Als museus de Vic i Solsona se'n conserven alguns exemplars.

A l'edat mitjana es varen fer canelobres imitant els del temple de Salomó, i a Milà n'hi ha un exemple del segle XII.

A partir del Renaixement, els canelobres començaran a esdevenir importants elements ornamentals a més de funcionals. Un clar exemple és el cas dels canelobres de la catedral de Toledo, fets per Manuel Álvarez i Diego Dávila.[6]

Se seguiran fent amb bronze i coure tot i que es comencen a fer també de plata.

Al segle xvii amb el Rococó, els objectes ornamentals de la Cort incloïen tot tipus d'artefactes, que anaven en concordança els uns amb els altres, fins i tot els canelobres.

Aquests objectes van adaptar la funcionalitat als criteris estilístics de l'època, que tendien a les línies corbes i elements vegetals. Hi ha un important canvi en els peus i les columnes, que retornen a les figures antropomòrfiques mitjançant figures escultòriques.[4]

Durant el segle XIX el canelobre era l'objecte decoratiu més produït amb metall, bronze o coure. Es fabricaven amb línies més sòbries i dissenys menys complicats.[5]

Referències

  1. «Cercaterm». [Consulta: 9 setembre 2011].
  2. Coradeschi, Sergio. Plata. Amaya, 1993, p. 72, 73. ISBN 84-8162-951-0. 
  3. Morant, Henry. História de las Artes Decorativas. Madrid: Espasa, 1980. ISBN 84-239-5267-3. 
  4. 4,0 4,1 Coradeschi, Sergio. Plata. Amaya, 1993. ISBN 84-8162-951-0. 
  5. 5,0 5,1 Morant, Henry. Historia de las Artes Decorativas. Madrid: Espasa-Calpe, 1980. ISBN 84-239-5267-3. 
  6. Morant, Henry. Historia de las Artes decorativas. Madrid: Espasa-Calpe, 1980. ISBN 84-239-5267-3. 

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canelobre

{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Canelobre
Listen to this article