Cantons de Suïssa
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
A Suïssa, els cantons constitueixen l'ens polític i administratiu sobre el qual es construeix l'estat nacional: de fet, l'anomenada Confederació Helvètica, de caràcter fortament federal, no va adoptar la seua condició actual fins a 1848, data fins a la qual cada un dels cantons llavors existents (des de llavors hi ha hagut modificacions menors en el seu nombre i en la seua configuració) posseïa fronteres, exèrcit i moneda propis i, a pesar de formar part, en el pla teòric, del Sacre Imperi, gaudien, en la pràctica, d'una independència virtualment il·limitada des de la victòria suïssa sobre l'emperador Maximilià I en 1499. L'estructura i les característiques dels cantons suïssos són molt variades, amb extensions entre els 37 i els 7.105 km², i poblacions entre els aproximadament catorze mil habitants del menys populós als més d'un milió dos-cents mil habitants de Zuric.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 |
Aquest article conté possible recerca original. |
.svg)
Tota competència no atribuïda expressament per la Constitució Suïssa a la Confederació pertany als cantons, que al seu torn decideixen quines competències assignen als seus municipis, la qual cosa dona lloc a una gran heterogeneïtat en el grau d'autonomia i nivell de competències municipals. Dos dels cantons encara mantenen la democràcia directa, mentre en la resta la voluntat popular s'expressa a les urnes.
Remove ads
Llista de cantons suïssos
Hi ha 26 cantons a Suïssa.
Notes:
- el 31 de desembre de 2001, Estadístiques nacionals,
- Seu del govern i del parlament cantonal, la seu de l'autoritat judicial és Trogen.
Les abreviatures de dues lletres s'utilitzen molt sovint per referir-se als cantons suïssos. Per exemple, les matrícules dels vehicles o el codi ISO 3166-2 amb el prefix "CH-", (per exemple: CH-SZ per al cantó de Schwyz).
Remove ads
Evolució
Els tres primers cantons:
- 1291 - Uri, Schwyz, Unterwalden (partit en dos semicantons: Obwalden i Nidwalden).
La confederació dels 8 :
- 1335 - Lucerna
- 1351 - Zuric
- 1352 - Zug, Glaris (ciutats independents conquerides pels cantons originals)
- 1353 - Berna
La confederació dels 13 :
- 1484 - Friburg, Solothurn
- 1501 - Basilea (separat en Basilea-Ciutat i Basilea-Camp), Schaffhausen
- 1513 - Cantó d'Appenzell (Separat en Appenzell Ausser-Rhoden i Appenzell Inner-Rhoden, per motius religiosos, protestant el primer i catòlic el segon, 1597)
La república helvètica (nominalment sobirana però controlada per la França napoleònica:)
- 1803 - Sankt-Gallen, Argòvia, Turgòvia, Ticino (format per les possessions italianòfones de diversos cantons germanòfons, conquerides al s. XVI), Vaud
Suïssa:
Remove ads
Noms en altres llengües
Notes: ¹S'utilitza una versió distinta de l'alemany.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cantons de Suïssa
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads