Canya (música)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una canya, inxa o llengüeta és el generador de so de molts instruments de vent. És un element generalment conformat per una o dues peces de canya que al vibrar emeten so. Les llengüetes solen ser fetes de canya de riu de l'espècie Arundo donax, però també n'hi ha de plàstic, fusta o metàl·liques.
És un dels sistemes més antics de generació de so mitjançant el vent ja que es tenen referències d'instruments amb canya des de fa mil·lennis, com ara les xirimíes del nord d'Àfrica o algunes cornamuses de cultures nòrdiques.
Les característiques principals d'una canya, en relació al seu potencial o a la seva qualitat, passen pel seu gruix o duresa (resistència a la vibració), per la seva llargada i amplada (alçada tonal a la que es troben, afinació), per la seva obertura (quantitat d'aire que admet alhora) o per la seva froma. Per a un instrument determinat, diferents canyes amb variacions mínimes produeixen sonoritats distintes.