Capitulació d'Estònia i Livònia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Amb la Capitulació d'Estònia i Livonia el 1710 els Dominis de Suècia d'Estonia i Livònia s'integraren a l'Imperi Rus[1] després de la seva conquesta durant la Gran Guerra del Nord.[2] La noblesa de Livònia i la ciutat de Riga es rendiren el 4 de juliol (C.J.)[3]/ 15 de juliol de 1710 (C.G.),[4]Pernau (Pärnu) a l'agost,[2] i la noblesa estoniana i la ciutat de Reval (Tallin) el 29 de setembre (C.J.)[5]/ 10 d'octubre (C.G.).[4] Rússia respectà les institucions locals i confirmà els privilegis tradicionals dels nobles alemanys i burgesos, especialment respecte a la fe Protestant.[6]
Tipus | tractat de pau | |||
---|---|---|---|---|
Data | 1710 | |||
Conflicte | Gran Guerra del Nord | |||
L'Imperi Suec formalment acceptà les capitulacions al Tractat de Nystad el 1721.[7] La transferència de les províncies de bàltic marcava el final de Suècia com a potència regional imperant, en favor de Rússia.[8] Les províncies del Bàltic retingueren el seu estatus especial fins a finals del segle xix.[9]