La Caputxinada
esdeveniment històric / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Caputxinada és el nom amb què es coneixen els fets que varen tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià (Barcelona), entre el 9 i l'11 de març de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s'havien d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat.[1]
| ||||
Tipus | protesta estudiantil | |||
---|---|---|---|---|
Part de | oposició al franquisme | |||
Interval de temps | 9 - 11 març 1966 | |||
Localització | Caputxins de Sarrià (Barcelonès) , Barcelona | |||
Estat | Espanya Franquista | |||
A l'assemblea de constitució assistiren més de 450 representants d'estudiants, professors i intel·lectuals,[2] com ara Salvador Espriu, Pere Quart / Joan Oliver, Jordi Rubió i Balaguer, Lluís Maria Xirinacs, Oriol Bohigas, Maria Aurèlia Capmany, Antoni Tàpies, Xavier Folch i Recasens, Jordi Solé Tura, Maria Girona,[3] Raimon Obiols, Josep Maria Benet i Jornet, Montserrat Roig i Fransitorra, Ricard Salvat, José Agustín Goytisolo, Albert Ràfols-Casamada, Manuel Sacristán, Francisco Fernández Buey, Josep Maria Trias de Bes i Serra, Enric Lluch i Martin, Josep Maria Martorell i Codina, Mercè Sala i altres.[4]
El setge i posterior assalt al convent de la policia franquista ordenat pel comissari Vicente Juan Creix i el responsable de governació Camilo Alonso Vega engegà un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la plataforma La Taula Rodona (1966-1973) d'oposició catalana (antecedent de l'Assemblea de Catalunya), i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista de sectors eclesiàstics, amb una inèdita manifestació de capellans a Barcelona l'11 de maig del mateix any.[5]