Carles Grandó
felibre rossellonès (1889-1975) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Carles Grandó (Tuïr, 30 de març del 1889 - Perpinyà, 8 d'abril del 1975) fou narrador, dramaturg i poeta, i un dels activistes més destacats i importants de la recuperació del català a la Catalunya del Nord a inicis del segle xx. També escrigué la lletra de nombroses sardanes. Fou el germà del poeta i escriptor en francès, Renat Grandó, i oncle de l'escriptor, periodista i cineasta René Grando.
Caricatura de Charles Grando dibuixada per S. Molins (1919) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Charles Pierre Grando 30 març 1889 Perpinyà (Catalunya del Nord) |
Mort | 8 abril 1975 (86 anys) Perpinyà (Catalunya del Nord) |
Majoral del Felibritge | |
1930 – 1975 – Jean Nayrou → | |
Secretari general Societat d'Estudis Catalans | |
1915 – 1921 | |
Activitat | |
Camp de treball | Català septentrional |
Ocupació | poeta, bookkeeper (en) , felibre, filòleg |
Membre de | |
Família | |
Germans | René Grando |
A més de la seva activitat literària, Carles Grandó fou secretari general de la Societat d'Estudis Catalans (entre 1915 i 1921) i responsable de la revista la Revue Catalane. Col·laborà a la revista L'Instant -revue franco-catalane. També va ser membre de la Colla del Rosselló, membre d'honor del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans (GREC) i un dels membres fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or (1924).[1]