Carles Nicolau d'Oultremont

Carles Nicolau Alexandre d'Oultremont (26 de juny de 1716 a Warfusée – 22 d'octubre de 1771, ibídem) era príncep-bisbe del principat de Lieja de 1673 a 1771.

Carles Nicolau d'Oultremont

Biografia
Naixement	26 juny 1716 Saint-Georges-sur-Meuse (Bèlgica)
Mort	22 octubre 1771 (55 anys) Saint-Georges-sur-Meuse (Bèlgica)
Bisbe de Lieja
20 abril 1763 – ← Joan Teodor de Baviera – Francesc Carles de Velbrück → Diòcesi: bisbat de Lieja
Príncep-bisbe
Diòcesi: bisbat de Lieja
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1764–), sacerdot catòlic (1741–)
Consagració	Charles Antoine de Grady
Família
Pares	Jean-François-Paul-Emile d'Oultremont   i Maria Isabella van Beieren-Schagen
Germans	Jean d'Oultremont

Carles Nicolau era el vuitè fill de Maximilià II Manuel de Baviera i Maria Isabel de Baviera.

El 1733 va ser nominat canonge a la catedral de Sant Lambert, va esdevenir degà al 22 d'abril de 1764 i sacerdot dos dies després. A la mort de Joan Teodor de Baviera, Climent Venceslà de Saxònia, fill del rei de Polònia va posar la seva candidatura i obtenir el suport de França i d'Àustria. Nogensmenys, el capítol de Sant Lambert de Lieja va preferir el candidat local, Carles Nicolau, amb 30 vots pro i 19 contra. Climent va apel·lar al papa Climent XIII i a l'emperador Francesc I però el papa va confirmar la nominació de d'Oultremont que va ser instal·lat el 8 d'abril de 1764.

Aquesta elecció va isolar el principat al pla de la política internacional i d'Oultremont va concentrar-se als seus projectes catòlics: la lluita contra el jansenisme, el febronianisme i els escrits «immorals» provinents de França. També va crear unes institucions caritatives i actuar per a millorar el comerç, la indústria i l'agricultura i la infraestructura de les carreteres.

Va deixar la política exterior del principat al seu germà, Joan d'Oultremont, comte de Wégimont que va ajudar-lo a sortir de l'isolament diplomàtic i negociar - en entre altres coses - el tractat de les límits amb Lluís XVI de França, signat el 24 de març del 1772 pel seu successor i adversari Francesc Carles de Velbrück i ratificat per l'emperador el 1774.^[1]

Tot i estar-se al castell de Warfusée més luxuós, el seu mausoleu es troba a la capella del castell d'Oultremont al poble hesbinyó de Warnant-Dreye.

Enllaços externs

• Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja
• Nota biogràfica al web Catholic Hierarchy

Referències

1. «Bruno Dumoulin, La Principauté de Liège de sa Renaissance à la Révolution». Arxivat de l'original el 2014-11-28. [Consulta: 26 maig 2008].

Precedit per: Joan Teodor de Baviera

Príncep-bisbe del Principat de Lieja 1763 – 1771

Succeït per: Francesc Carles de Velbrück