Carles XII de Suècia
rei / From Wikipedia, the free encyclopedia
Carles XII de Suècia (suec: Karl XII) (The Royal Court Parish, 27 de juny de 1682 - Halden, 11 de desembre de 1718), anomenat Carolus Rex i l'Alexandre del Nord, fou el rei de Suècia de 1697 fins a la seva mort, el 1718. És considerat l'últim rei guerrer de Suècia. Fou l'únic fill del rei Carles XI i d'Ulrica Elionor de Dinamarca que sobrevisqué. Assumí el poder, després d'un govern de transició que durà set mesos, a l'edat de quinze anys.
Carles XII en uniforme militar | |
Nom original | (sv) Karl XII |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 27 juny 1682 The Royal Court Parish (Suècia) (en) |
Mort | 11 desembre 1718 (36 anys) Halden |
Causa de mort | Mort en combat (Mort en combat ) |
Monarca de Suècia | |
5 abril 1697 (Julià) – 29 novembre 1718 (Julià) ← Carles XI de Suècia – Ulrica Elionor I de Suècia → | |
Dades personals | |
Religió | Luteranisme |
Formació | Universitat d'Uppsala |
Alçada | 176 cm |
Activitat | |
Ocupació | cap militar, monarca |
Professors | Andreas Nordenhielm (en) i Erik Lindschöld |
Altres | |
Títol | Comte palatí |
Família | Casa del Palatinat-Zweibrücken |
Cònjuge | cap valor |
Pares | Carles XI de Suècia i Ulrica Elionor de Dinamarca |
Germans | Ulrica Elionor I de Suècia i Hedwig Sofia de Suècia |
Cronologia | |
14 desembre 1697 | consagració reial (Catedral de Sant Nicolau d'Estocolm) |
El 1700, les forces aliades de Dinamarca-Noruega, Saxònia-República de les Dues Nacions i el Tsarat Rus llançaren un atac per tres fronts contra el protectorat suec de Holstein-Gottorp i les províncies sueques de Livònia i Íngria. Els aliats volien aprofitar la pretesa debilitat de l'Imperi Suec, que no disposava d'aliats importants i estava a mans d'un jove i inexpert monarca. Aquesta triple ofensiva donà inici a la Gran Guerra del Nord. Liderant el formidable exèrcit suec Carles XII el 1706 havia sotmès tots els seus adversaris excepte Rússia.
Carles XII marxà contra Moscou, però fracassà i l'exèrcit suec fou derrotat a Poltava i es rendí en massa a Perevolochna. El monarca suec es veié obligat a exiliar-se diversos anys a l'Imperi Otomà, abans de retornar a l'acció liderant un atac contra Noruega, per obligar el monarca danès a firmar la pau i, així, poder-se concentrar en el front rus. Les dues campanyes contra Noruega fracassaren i comportaren la mort de Carles XII el 1718 durant el Setge de Fredriksten. Abans de la mort del monarca, els suecs només conservaven Suècia, mentre que la resta de l'Imperi havia estat ocupat pels seus enemics. Els canvis en les fronteres foren oficialitzats posteriorment en el Tractat de Nystad. La conclusió de la Gran Guerra del Nord no només suposà la fi de l'Imperi Suec, sinó que també comportà la fi de la monarquia absoluta i del seu model d'organització militar, donant lloc a un govern parlamentari únic a l'Europa continental. Aquest model fou vigent durant més de mig segle fins que l'autocràcia reial fou restaurada pel rei Gustau III de Suècia.
Carles fou un líder militar extremadament hàbil i tàctic excepcional; així mateix, també fou un hàbil polític al qual se li atribueixen canvis importants en la legislació i el sistema fiscal. Pel que fa a la seva famosa reluctància a signar la pau, és citat per Voltaire afirmant en esclatar la guerra: "he decidit no començar mai una guerra injusta, però no donar per finalitzat un conflicte legítim fins a derrotar els enemics". La guerra consumí més de la meitat de la seva vida i gairebé tot el seu regnat. Mai es casà ni tingué descendència. Per aquest motiu, fou succeït per la seva germana, l'Ulrica Elionor, que fou forçada a cedir gran part dels seus poders al Riksdag dels Estats i optà per abdicar a favor del seu marit, que esdevingué el rei Frederic I de Suècia.