Carme Torras i Genís
matemàtica, doctora en informàtica i professora d'investigació al CSIC-UPC / From Wikipedia, the free encyclopedia
Carme Torras Genís (Barcelona, 4 de juliol de 1956) és una matemàtica i escriptora catalana, especialista en intel·ligència artificial i robòtica, que compagina l'escriptura literària amb la investigació científica.[1] A la universitat va estudiar Matemàtiques i Filosofia alhora, és doctora en informàtica, professora d'investigació a l'Institut de Robòtica (CSIC-UPC).[2][3] Lidera el Grup de Percepció i Manipulació de l’IRI,[4] responsable entre d'altres, del projecte “CLOTHILDE (Cloth Manipulation Learning from Demonstrations), de robòtica assistencial.
(2021) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 juliol 1956 (67 anys)
Barcelona |
Dades personals | |
Director de tesi | Luis Basañez Villaluenga |
Activitat | |
Camp de treball | Ciència computacional, matemàtiques, robòtica, intel·ligència artificial i ciències de la computació |
Ocupació | investigadora d'intel·ligència artificial, informàtica, matemàtica, escriptora, professora d'universitat |
Ocupador | Universitat Politècnica de Catalunya Consell Superior d'Investigacions Científiques |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Robert Griñó |
Premis
| |
Lloc web | iri.upc.edu… |
Mai no ha cregut en la dicotomia entre ciències i lletres i, essent una prestigiosa robotista, compagina la recerca científica amb l'escriptura, amb una producció de ciència-ficció de qualitat.[5][6] És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia.[7] I també es declara plenament interessada en les implicacions socials de la robòtica i el debat ètic que comporta l'aplicació de les noves tecnologies.[6] És membre del Comitè d'Ètica de la UPC.[8]
En l'àmbit científic, ha publicat llibres i articles sobre models neuronals, visió per computador, intel·ligència artificial i robòtica. Ha estat guardonada amb el Premi Divulga del Museu de la Ciència de Barcelona, el Premi Rafael Campalans de l'Institut d'Estudis Catalans, i la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya. És membre numerària de l'Academia Europaea[9] i membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.[10]
En l'àmbit literari, les seves novel·les Pedres de toc (Columna, 2003) i Miracles perversos (Pagès, 2011) van merèixer el Premis Primera Columna i el Premi Ferran Canyameres d'intriga i misteri. La mutació sentimental (Pagès, 2008), traduïda a l'anglès (MIT Press, 2018) conté material complementari que serveix com a curs d'ètica i intel·ligència artificial. Aquesta novel·la també va ser traduïda al castellà (Milenio, 2012) i va obtenir el Premi Manuel de Pedrolo de ciència-ficció 2007 i el Premi Ictineu 2009, premi que també va rebre, el 2018, la seva novel·la Enxarxats (Males Herbes, 2017). Ha participat en nombrosos reculls de contes, com Científics lletraferits (Mètode, 2014), Barcelona 2059 (Mai Més, 2021) i Somia Philip Marlowe en xais elèctrics? (Alrevés, 2021).
El març del 2017 ingressà com a membre numerari a la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans.[11]