Caront (satèl·lit)
el més gran dels satèl·lits de Plutó / From Wikipedia, the free encyclopedia
Caront és el més gros dels satèl·lits de Plutó.[3] Va ser descobert per l'astrònom estatunidenc James Christy el 1978, després d'advertir en algunes imatges de Plutó que el planeta semblava que tenia forma de pera. El seu nom recorda a Caront, barquer del riu Aqueront a la mitologia grega que s'encarregava de portar les ànimes als inferns. La forma és esfèrica i està format principalment per gel. Té la particularitat de mostrar sempre la mateixa cara a Plutó i veure sempre la mateixa cara d'aquest mentre roten tots dos sobre el seu centre de masses.
Caront | |
---|---|
Tipus | satèl·lits de Plutó |
Descobert per | James Christy |
Data de descobriment | 22 juny 1978 , United States Naval Observatory Flagstaff Station |
Epònim | Caront |
Cos pare | Plutó |
Dades orbitals | |
Tipus d'òrbita | òrbita plutocèntrica |
Semieix major a | 19.591,4 km |
Excentricitat e | 0[1] |
Període orbital P | 6,39 d |
Característiques físiques i astromètriques | |
Radi | 603,6 km |
Diàmetre | 1.212 km[2] |
Magnitud absoluta | 1 |
Magnitud aparent (V) | 16,8 (banda V) |
Massa | 1,52 Yg |
Densitat mitjana | 1,702 g/cm³[1] |
Albedo | 0,372 |
Part de | sistema solar exterior i Pluto System (en) |
Durant molts anys es va pensar que Caront era l'únic satèl·lit que orbitava al voltant de Plutó, però a finals de 2005 es va anunciar l'existència d'altres dos petits cossos que es van denominar provisionalment S/2005 P 1 i S/2005 P 2. Al febrer de 2006 el telescopi espacial Hubble va confirmar la presència d'aquests dos cossos i al juny d'aquest mateix any la Unió Astronòmica Internacional els va posar nom, passant-se a denominar Hidra i Nix respectivament. El 20 de juliol de 2011 la NASA va anunciar el descobriment d'una quarta lluna orbitant el planeta nan, novament de la mà del Hubble, es tracta de P4 (nom provisional), la més petita de les 4 llunes descobertes fins aquell moment amb un diàmetre d'entre 13 i 34 km. El 12 de juliol de 2012 la NASA va realitzar un nou anunci del descobriment d'un satèl·lit encara més petit, d'entre 10 i 24 km, denominat provisionalment P5 i detectat novament gràcies a les observacions del Hubble. Al juliol de 2013 se li va donar nom a aquests dos petits satèl·lits, denominant-se Cerber i Estix o Estígia respectivament.
La sonda New Horizons de la NASA va ser llançada a l'espai el 2006 amb el propòsit principal de visitar Plutó i Caront. La seva arribada va ser el 13 de juliol de 2015. El juliol de 2013 va enviar les primeres imatges en què es pot apreciar Caront com a cos separat de Plutó.[4]