Casa de boges
pel·lícula de 1978 dirigida per Édouard Molinaro / From Wikipedia, the free encyclopedia
Casa de boges (títol original en francès: La Cage aux folles) és una pel·lícula còmica d'embolics franco-italiana estrenada el 1978 i dirigida per Édouard Molinaro, adaptació de l'obra teatral homònima de Jean Poiret de 1973, que va estar en escena en el Palais Royal de París durant quinze anys consecutius. La pel·lícula va comptar amb la música d'Ennio Morricone.[1] Ha estat doblada al català.[2]
La Cage aux folles | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Édouard Molinaro |
Protagonistes | |
Producció | Marcello Danon (en) |
Dissenyador de producció | Mario Garbuglia |
Guió | Francis Veber, Édouard Molinaro i Jean Poiret |
Música | Ennio Morricone |
Fotografia | Armando Nannuzzi |
Muntatge | Monique Isnardon i Robert Isnardon |
Vestuari | Piero Tosi |
Distribuïdor | United Artists i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | França i Itàlia |
Estrena | 1978 |
Durada | 100 min i 88 min |
Idioma original | italià francès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | Sant Tropetz |
Color | en color |
Descripció | |
Basat en | La Cage aux folles |
Gènere | comèdia i cinema LGBT |
Lloc de la narració | França |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Un dels protagonistes de l'obra en el teatre, Michel Serrault, coprotagoniza la pel·lícula en el mateix paper al costat de Ugo Tognazzi.
El seu caràcter de cooproducció és la causa de la diversitat de títols amb la qual es coneix la pel·lícula. A França es va estrenar amb el mateix títol que l'obra de teatre original La cage aux folles, mentre que a Itàlia es va estrenar amb el títol de Il vizietto (el petit vici), al·lusiu a la relliscada heterosexual d'un dels seus protagonistes homosexuals. A Espanya es va estrenar amb una aproximació al títol italià, Vicios pequeños, i en català es va triar el títol de Casa de boges.