Cassivel·laune
From Wikipedia, the free encyclopedia
Cassivel·laune[1][2] (llatí Cassivellaunus[3]) fou un cabdill britó que va lluitar contra Juli Cèsar a la seva campanya a Britànnia el 54 aC. A la "Historia regum Britanniae" (de vers 1135) escrita per Geoffroy de Monmouth, on es relaten les vides mítiques d'antics sobirans, apareix amb el nom de Casibellano, i al Mabinogion i les Triades Gal·leses amb el nom de Caswallawn, fill de Beli Mawr.
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle I aC Anglaterra |
Mort | c. 30 aC York |
Cap tribal Catuvel·lans | |
Rei llegendari de Bretanya | |
Activitat | |
Ocupació | cap militar, governant |
Altres | |
Títol | Rei |
Germans | Lud |
Cassivel·laune és el primer britó històric conegut. Juli Cèsar l'esmenta al seu Commentarii de Bello Gallico (Comentaris sobre la guerra de les Gàl·lies) i l'assenyala con el que havia rebut el comandament de les tropes britones col·ligades contra els romans. No esmenta la seva tribu però el seu territori estava al nord del Tàmesi, just on després apareixen els catuvel·launs. Cèsar diu que abans havia fet la guerra contra altres tribus britones i havia destronat al rei dels trinovants que llavors eren la tribu més poderosa de l'illa; el fill del rei dels trinovants, Mandubraci, va fugir a la Gàl·lia per demanar ajut a Cèsar.