Castor americà
From Wikipedia, the free encyclopedia
El castor americà (Castor canadensis) és una de les dues espècies vivents de castor. És un gran rosegador semiaquàtic que habita rius i estanys de Nord-amèrica (Canadà, Estats Units i Mèxic) i també habita, reintroduït, la Terra del Foc (Argentina) i la península Escandinava. També és anomenat castor nord-americà o bé utilitzant el nom d'alguna de les subespècies que inclou, destacant entre aquestes, el castor canadenc. Aquesta espècie era semblant, encara que més petita, al castor de Kellogg, que també habità Nord-amèrica.
Castor canadensis | |
---|---|
Enregistrament | |
Dades | |
Principal font d'alimentació | trèmol, pollancre i salze |
Esperança de vida | 15 anys |
Longevitat màxima | 23,4 anys |
Hàbitat | bosc, zona humida, llac, bassa, aigua dolça i aiguamoll |
Nombre de cries | 3,5 |
Període | |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 4003 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Rodentia |
Família | Castoridae |
Gènere | Castor |
Espècie | Castor canadensis Kuhl, 1820 |
Distribució | |
Aquest animal és sovint caçat per la seva pell. A principis del segle xix, la caça gairebé el va exterminar, acabant amb ell a bona part de la seva àrea de distribució original. A més, els pobladors nadius i els primers colons es menjaven la seva carn. Gran part de l'exploració inicial de Nord-amèrica fou impulsada precisament per la recerca de la pell del castor americà.
Aquesta espècie és força abundant, més que el castor europeu i la seva població s'estima que està entre els 10 i 15 milions d'exemplars, encara que originalment hi podria haver hagut deu vegades aquesta quantitat de castors a Nord-amèrica, abans de l'època del comerç de pells. Tot i el declivi, no es considera una espècie en perill d'extinció.[2]