Catàstrofe de l'oxigen
From Wikipedia, the free encyclopedia
La catàstrofe de l'oxigen o Gran Oxidació va ser un canvi ecològic massiu que es creu que es produí durant el període Siderià, a principis del Paleoproterozoic, fa uns 2.400 milions d'anys.
Va ser l'aparició, per causes biològiques, d'oxigen lliure (O₂) en l'atmosfera terrestre. Les proves geològiques, isotòpiques i químiques suggereixen que aquest gran canvi mediambiental tingué lloc fa aproximadament 2.400 milions d'anys.[2]
Els cianobacteris, que aparegueren uns 200 milions abans de la catàstrofe de l'oxigen (GOE),[3] començaren a produir oxigen via fotosíntesi. Abans del GOE, qualsevol oxigen lliure que poguessin produir era capturat químicament pel ferro de la matèria orgànica dissolta en l'aigua. El GOE va ser el punt quan aquests reservoris d'oxigen van esdevenir saturats i ja no podien capturar tot l'oxigen produït per la fotosíntesi dels cianobacteris. Després del GOE, l'excés d'oxigen lliure va començar a acumular-se en l'atmosfera terrestre.
L'oxigen lliure és tòxic per als anaerobis i la pujada de concentracions podria haver eliminat (extingit) la majoria dels organismes anaerobis que habitaven la Terra en aquell moment. A més, l'oxigen lliure reacciona amb el metà de l'atmosfera, que és un gas d'hivernacle, provocant la glaciació huroniana, possiblement l'episodi nivós més llarg de la Terra. Des d'aleshores, l'oxigen lliure ha estat un important constituent de l'atmosfera de la Terra.