Catalogació
From Wikipedia, the free encyclopedia
En biblioteconomia i ciències de la informació, la catalogació és el procés de creació de metadades que representen els recursos d'informació, com ara llibres, enregistraments de so, imatges en moviment, etc. La catalogació proporciona informació com els noms dels autors, els títols i les matèries que descriuen els recursos, normalment a través de la creació de registres bibliogràfics. Els registres serveixen com a substituts dels recursos d'informació emmagatzemats. Des de la dècada de 1970, aquests metadades es troben en forma llegible per màquina i s'indexen per les eines de recuperació d'informació, com ara bases de dades bibliogràfiques o motors de cerca. Encara que habitualment la catalogació dona com a resultat la producció de catàlegs de biblioteca, també produeix altres tipus d'eines d'identificació de documents i col·leccions.
El control bibliogràfic constitueix la base filosòfica de la catalogació, definint les regles per a la descripció de recursos d'informació, de manera que els usuaris puguin buscar i seleccionar el recurs més apropiat. El catalogador és l'individu responsable dels processos de descripció, l'anàlisi documental, la classificació i el control d'autoritats del material bibliotecari. Els catalogadors són la base de tot el servei de la biblioteca, ja que són els que organitzen la informació de manera que sigui fàcilment accessible.[1]