Catedral de Palència
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Catedral de Palència o més formalment la Santa Església Catedral Basílica de San Antolín és un temple de culte catòlic a la ciutat de Palència, seu episcopal de la diòcesi de Palència. Està dedicada a sant Antolí màrtir, patró de Palència, part de les relíquies de la qual conserva. La catedral és anomenada popularment La bella Desconocida. Va ser el primer monument del municipi de Palència a ser declarat com a Monument Nacional, distinció que va obtenir el 3 de novembre del 1929.[1]
Catedral de Palència | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | Antoní de Pàmies | |||
Dades | ||||
Tipus | Catedral catòlica i monument | |||
Part de | Conjunt Històric de la Ciutat de Palència | |||
Construcció | segle XV | |||
Ús | catedral catòlica | |||
Dedicat a | Sant’Antonino (en) | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Palència (Espanya) | |||
| ||||
Bé d'interès cultural | ||||
Data | 2 novembre 1929 | |||
Identificador | RI-51-0000340 | |||
Plànol | ||||
Activitat | ||||
Categoria | Catedral | |||
Diòcesi | bisbat de Palència | |||
Religió | catolicisme | |||
Lloc web | catedraldepalencia.org | |||
És una construcció de grans proporcions: 130 metres de longitud, amb una amplària de 50 metres al creuer, més d'altres del claustre i sala capitular; l'absis frega els 43 metres d'altura.[2] Es tracta d'un edifici d'estil predominantment gòtic, encara que conserva elements anteriors, d'època visigoda i romànica, i elements decoratius renaixentistes, barrocs i neoclàssics. La construcció va començar al segle xiv, sent l'única gran catedral castellana iniciada en aquesta centúria.[3]
L'exterior manca d'una façana principal pròpiament dita i es presenta auster i massís, situació que no reflecteix la grandesa del seu interior, on hi ha més de vint capelles de gran interès artístic i històric i multitud d'obres d'art de tots els estils.
Encara que la construcció de la catedral gòtica va durar des del segle xiv fins al XVI, en realitat el que avui dia s'observa ha trigat gairebé catorze segles a ser aixecat, doncs la part més antiga de la Cripta de San Antolín data del segle vii i va haver-hi importants obres i reformes al segle xx.
L'element més recognoscible a l'exterior és la torre, elevada i sòbria, una mica tosca tenint en compte la seva pertinença a l'estil gòtic. Estudis recents i excavacions demostren que va ser torre de caràcter militar en el passat i després de complir aquesta funció se li van afegir pinacles i espadanya com a única decoració. La planta de la catedral és de creu llatina i té la peculiaritat de comptar amb un creuer doble, per la qual cosa també disposa de cinc portes, formant així una planta en forma de creu patriarcal; això és a causa que a meitat de la construcció es va decidir substituir el primitiu creuer per un segon, més monumental. Tots dos creuers només es marquen en alçat i no sobresurten en planta.