Catedral de Sant Martí (Utrecht)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Catedral de Sant Martí o la Catedral d'Utrecht (en neerlandés: Dom van Utrecht), és un edifici religiós d'arquitectura gòtica, que va ser la catedral catòlica de la diòcesi d'Utrecht als Països Baixos durant l'edat mitjana la seva primera construcció va ser de l'any 1254, estant dedicada a Sant Martí de Tours. A partir de l'any 1580 l'edifici va passar a pertànyer a l'església protestant.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (nl) Dom van Utrecht  | |||
| Epònim | Sant Martí de Tours | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Catedral | |||
| Part de | Kerkenkruis (en)  | |||
| Construcció | 1254-1517 - Mai acabada completament, es va ensorrar per un tornado el 1674 | |||
| Obertura | 1517 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Arquitectura gòtica | |||
| Material | Maó i pedra | |||
| Mesura | 12,14 ( ) × 49 ( ) m campanar: 112,3 (  ) m | |||
| Campanar | (1321-1382) | |||
| Portal | Portes de l'any 1988: Theo van Vathorst | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Utrecht (Països Baixos) | |||
| Localització | Achter de Dom (en) , 1 Domplein (en) , 30 | |||
| ||||
Monument Nacional  | ||||
| Data | 20 juny 1967 | |||
| Identificador | 35973 | |||
| Conservació i restauració | ||||
| 1921 -1938 | Restauració interior | |||
| 1979-1988 | Obres de restauració principalment exterior | |||
| 2004- | Reconstrucció de la nau | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
| Activitat | ||||
| Categoria | Catedral | |||
| Diòcesi | Bisbat d'Utrecht | |||
| Religió | calvinisme | |||
| Festivitat | Sant Martí de Tours fins al 1580 | |||
| Ocupant | bisbat d'Utrecht (1254–1580) Nederduitse Gereformeerde Kerk (en) (1581–1816)Església reformada neerlandesa (1816–2004) Església protestant dels Països Baixos (2004) | |||
| Lloc web | domkerk.nl | |||
Fins a 1559, l'any de la reestructuració per a un nou repartiment de les diòcesis holandeses, era l'única catedral al territori dels Països Baixos del nord, que correspon aproximadament al territori dels Països Baixos d'avui -en oposició amb el dels Països Baixos del sud que inclouen l'actual Bèlgica, Luxemburg i la major part de la regió francesa de Nord-Pas-de-Calais.[n. 1]
De l'església medieval, no queda actualment res més que el cor, el creuer i la torre. La nau es va esfondrar durant un tornado succeït el 1674. Des d'aleshores, la torre que estava al costat de l'església, a la façana oest, es va quedar separada de la resta de l'edifici. A més a més de l'església, el complex de la catedral també inclou un claustre i una sala capitular ara convertida en Aula de la Universitat d'Utrecht.[2]
Primeres construccions
Se'n va erigir una capella, per primera vegada a Utrecht, dedicada a Sant Martí de Tours, al voltant del 630, sota el patrocini dels reis merovingis, sense que es conegui el lloc exacte de la seva construcció. Tanmateix, aquest edifici va ser destruït poc després per un atac dels frisons. Willibrord d'Utrecht, nomenat l'«Apòstol de Friesland», va construir una nova capella en, o, a la vora del mateix lloc, que alhora va ser destruïda per un dels nombrosos atacs normands del segle ix. Durant el segle següent el bisbe Balderic va reconstruir novament l'edifici, que es va convertir en la principal església del lloc, a càrrec d'un capítol de canonges, que en general pertanyien a la noblesa.[1]
Catedral d'Adalbold
L'any 1017 l'església de Balderic va ser destruïda per un incendi. Després d'un curt espai de temps es va construir una catedral romànica en el mateix lloc, inaugurada el 26 de juliol de 1023 per l'emperador Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic i a l'acte del qual van ser ordenats dotze bisbes. Aquest edifici és conegut com la «Catedral d'Adalbold», en honor del bisbe Adalbold II d'Utrecht que es va encarregar de la seva construcció.[1]
Des del regnat de la Dinastia sàlica l'emperador era canonge honorari de la catedral. A Utrecht es troben enterrats els emperadors Conrad II (1039) i Enric V (1125). Després els cossos emperadors van ser sepultats a la catedral d'Espira i a la d'Utrech només es van dipositar els seus cors.[3] Aquesta catedral d'Aldalbold va sobreviure fins al 1253 quan un devastador incendi va tenir lloc en quasi tota la ciutat.[4]
1254-1320
Un any més tard, l'aleshores bisbe Enric de Vianden va iniciar la construcció d'una nova catedral gòtica, seguint el model de la catedral de Colònia.[n. 2] El 1254 es va posar la primera pedra pel deambulatori de la catedral d'Utrecht, l'obra que es va allargar fins al segle xvi.[5]
Els principis van ser força lents, ja que primer havia de recollir els diners suficients per a l'obra. El papa Climent IV, el 1265, va crear una indulgència per a benefici de la indústria de la construcció, seguit, després de dos anys, d'un gest similar pel bisbe Gerard van Münster. Les col·lectes es van fer en més de vuit-centes parròquies de la diòcesi i les relíquies de la catedral van augmentar l'atractiu com a lloc de peregrinació pelegrinatge, però aquests intents per generar ingressos no van tenir l'èxit desitjat. Solament l'any 1288, quan l'elector Joan de Nassau va prendre una sèrie de mesures per garantir el finançament, la construcció va poder començar seriosament.[6] La realització de la girola amb les capelles poc profundes semblen tenir una certa similitud amb les catedrals franceses de Tournai i de Soissons, però amb la que més afinitat es mostra és amb la catedral de Colònia. Per aquesta raó es creu que va participar l'arquitecte Gerhard van Keulen. Prop de l'any 1295 la girola gòtica estava realitzada, a continuació es va continuar amb la nau lateral i les capelles dels bisbes Joan d'Arkel i Guiu d'Avesnes, junt amb l'ampliació del cor i una aplicació de columnes agrupades sense capitells. Aquesta part de la catedral va ser acabada al voltant de l'any 1320.[3]
1320-1400
Entre 1320 i 1350 la construcció de la nau lateral nord amb les seves capelles i la sagristia va estar realitzada en una versió arquitectònica més sòbria que la del creuer sud. En aquests moments el focus d'atenció estava principalment dirigit a l'edificació de la immensa torre en l'obra de la qual es va estar treballant des de 1321 fins a 1382.[1] Encara que la prioritat a la gran alçada de la torre es desconeix, existeix la teoria que el bisbe Frederic de Sirk necessitava una torre de defensa on poder retirar-se en cas d'atac, aquesta teoria no és acceptada per tots els estudiosos. Segurament l'elecció d'una única torre colossal i no de dues torres com era costum a les catedrals, està relacionat amb la falta d'espai: els jardins al costat oest de la catedral en gran part ja estaven construïts.
El primer arquitecte de la torre va ser Jan d'Hainaut, que va ser seguit successivament per Godijn van Dormael de Lieja i Jan van den Doem, a qui es deu la construcció del llanternó octogonal que corona la torre. És possible que la «torre de Münster» a Friburg servís d'inspiració pel llanternó, encara que potser hauria d'haver tingut, també com a la catedral de Friburg de Brisgòvia, una agulla de pedra alta calada.[7][8]
Després de la finalització de la torre a les últimes dècades del segle xiv, es va construir el llanternó de l'església molt més petit del previst originàriament. El seu estil és similar al de la torre, també es van realitzar el portal sud i els braços oriental i meridional del claustre. En aquestes obres posteriors van participar els arquitectes Jan van den Doem i Aernt Bruun. Poc després del 1400, temporalment es van suspendre les obres per un temps.
1440-1517
Els bisbes Rodolf de Diepholt i David de Borgonya van donar a l'edifici un nou i poderós impuls. Entre els anys 1440 i 1479, sota les ordres de l'arquitecte Jacob van der Borch, es van realitzar el creuer de la capella del bisbe Rodolf Diepholt, el braç occidental del claustre i diferents espais per al capítol de la catedral. Es va col·locar a la capçalera interior del temple un tríptic anònim representant la Crucifixió -conservat avui al Centraal Museum-. L'any 1447 va ser inaugurat un nou palau per al bisbe situat al sud-oest de la torre.
La nau romànica de la «catedral d'Adalbold» que havia servit fins al moment, va ser demolida i es va començar la seva construcció amb capelles en sèrie a partir de 1485, amb el nou arquitecte Cornelis de Wael que li va imprimir el seu característic estil, la unió de la torre amb la nau es va realitzar a través d'un petit pont voladís que comunicava ambdues parts. El 1495 es va reconstruir la gran sala capitular, el pis intermedi va ser demolit aconseguint així un espai monumental, per aquestes mateixes dates també es va ampliar la sagristia cap a l'est.
El 1517 les obres es van aturar al creuer a causa de la falta de recursos econòmics, tant les donacions dels fidels com les aportacions de les parròquies van disminuir notablement, el capítol el 1519 va adquirir una relíquia de sant Martí. Quan l'edifici es va paralitzar, la nau central i el creuer encara no estaven voltats de pedra, només tenien un sostre de fusta.
Constructors
| Jan uit Henegouwen (Jan van den Doem I) | 1357 - 1400 |
| Godijn van Dormael | 1357-1360 |
| Jan van den Doem II | 1360-1396 |
| Aernt Bruun | 1396-1440 |
| Willem van Boelre | 1440-1442 |
| Henric van Bontsfort | 1442-1444 |
| Jacob van der Borch | 1444-1475 |
| Cornelis de Wael | 1476-1505 |
| Alard van Lexweerd | 1505-1517 |
Crítica de Geert Groote
La construcció de la torre de la catedral, no solament va obtenir admiració general, sinó també la crítica de Geert Grote canonge de la catedral entre 1371 i 1374, en el seu tractat Contra turrim Traiectensem, que va escriure durant aquells anys, va protestar en termes molt forts contra la construcció de la torre i el seu llanternó. Segons el mencionat predicador la torre no feia cap bé públic i s'assemblava a una segona torre de Babel, era un símbol d'orgull i malversació, amb l'única intenció d'afalagar la vanitat i despertar l'admiració dels visitants, fins i tot va arribar a predir un esfondrament.[9]
Geert Grote es va quedar sol en la seva crítica i la seva obra no va tenir èxit. Tanmateix s'ha establert que durant la construcció de la torre hi va haver una esquerda que va recórrer la segona planta, la qual va ser reparada a temps.
Llegenda:
1-Torre
2-Lloc de la nau que falta
3-Creuer
4-Transepte
5-Cor
6-Final Cor
7-Passadís nord
8-Passadís sud
9-Capella de pas
10-Capella de Dionís i Bartomeu
11-Capella d'Andreu i Poncià
12-Santa Capella de la Creu
13-Capella de Pedro i Pau
14-Capella de Simó i Judes
15-Capella de la família Van Veen
16-Capella de la família Van Montfoort
17-Capella Domproosten
18-Capella del bisbe Van Diepholt
19-Capella del bisbe Guy van Avesnes
20-Capella del bisbe Jan van Arkel
21-Portal del sud-est
22-Capella Van Uterlo
23-Capella Blas
24-Capella de Friedrich i Johann van Sierck
25-Biblioteca i sagristia
26-Capella de les Onze Mil Verges
27-Claustre
28-Gran sala capitular
Guiu d'Avesnes
En el segle xvi van córrer temps tumultuosos en política i en religió. El 1528 es va realitzar en la sala capitular de la catedral el trasllat del poder secular del bisbe per a l'emperador Carles V com a senyor d'Utrecht. El mateix emperador va celebrar el 1546 la reunió anual dels cavallers del Toisó d'Or en el cor de la catedral. Utrecht el 1559 va ser elevada a la categoria d'arquebisbat i es va procedir a la preparació d'un nou mobiliari per a l'interior de la catedral, encara que finançat per la venda de tresors de l'església. Però mentrestant la reforma protestant, amb la política en contra la resistència dels espanyols, va augmentar el seu poder cada vegada més, tant és així que el 23 de gener de 1579 les províncies del nord es reuneixen i signen en la sala capitular la Unió d'Utrecht, l'acord de la República dels Set Països Baixos Units.[10]
El 1566 va succeir la primera iconoclasta tot i que encara va causar poc mal a la catedral, però després de l'anomenada «traïció Rennenberg» el 3 de març 1580 si van copejar més fort. El 7 de març, els calvinistes van entrar a l'església. La devastació que aquesta iconoclàstia va causar ha deixat empremtes fins al dia d'avui.
En un intent d'evitar més violència Guillem I d'Orange-Nassau va manar tancar les esglésies del capítol catedralici. Els calvinistes va fer tanta pressió a Utrecht que el culte catòlic va ser prohibit el 15 de juny. Els protestants radicals encara no estaven contents amb això, i el 28 de juliol van entrar a la catedral i va ser com així Werner Helmichius va fer allà el primer sermó protestant. El consell, tot seguit va demostrar clarament que l'església i la porta estaven tancades novament. Després de la mort de l'arquebisbe Frederik Schenck van Toutenburg als catòlics encara se'ls va permetre enterrar-ho amb sobrietat a la catedral. La cerimònia realitzada el 30 d'agost de 1580 va ser pertorbada pels protestants, amb la seva versió del Salm 130 va ser cantada, en lloc del catòlic De profundis. El funeral va ser durant molt de temps l'última expressió pública del catolicisme a Utrecht. El 15 de gener de 1581 la catedral va ser finalment presa per a l'ús pels calvinistes i «purificada» dels últims elements catòlics.
Universitat
L'Illustere School, va ser un col·legi que es va crear com una continuació de l'escola de llatí, va ser als inicis de 1634 amb l'eliminació de la gran sala capitular i el claustre de la catedral, que havia servit des de la Reforma en part com a emmagatzematge i mercat. La sala capitular es va dividir en dues aules i una tercera va ser construïda sobre el braç sud del claustre. El claustre va servir com a lloc de trobada per als estudiants. L'any 1636 l'Illustere School va ser elevada a categoria d'universitat, el cor buit de la catedral va estar dedicat per a promocions públiques i d'altres cerimònies.[11]
El teòleg Gisbertus Voetius, professor en la universitat, va ser des de 1637 fins a la seva mort el 1676 també rector de la catedral.
Interludi catòlic
Durant l'any 1672 Utrecht va ser ocupada per les tropes franceses de Lluís XIV de França, i la catedral s'hi va posar novament en ús com una església catòlica. El púlpit, d'on va ser predicat l'anterior doctrina, va ser simbòlicament assotat i se'n va improvisar altars i confessionaris.
El 10 de juny el Vicario Apostòlic Johannes van Neercassel va entrar a la catedral antiga i va efectuar una missa, i després d'això el cardenal de Bouillon va inaugurar solemnement l'església el 30 de juny. Tanmateix, l'interludi catòlic va ser de curta durada, ja que abans de la retirada dels francesos el 23 de novembre 1673 la catedral va passar novament a mans protestants i l'ancià Voetius va tornar a novament declamar els seus sermons des del púlpit.
Tornado
El dimecres, 1 d'agost 1674 es va desencadenar una tempesta devastadora sobre els Països Baixos i Bèlgica. A dos quarts de nou de la tarda va arribar a Utrecht en forma de tornado que va abatre la ciutat i els seus voltants causant moltes destrosses. Com a resultat d'aquesta tempesta es va esfondrar la nau de la catedral com un castell de cartes.[12] El pintor d'Utrecht Herman Saftleven va fer el 1674 i el 1675 una sèrie de dibuixos documentals de les ruïnes que va vendre a la ciutat i que avui es troben a l'Arxiu d'Utrecht.
Reconstrucció
A través dels anys s'ha votat una vegada i una altra per restaurar la nau com estava anteriorment, que cobria aproximadament el 55% de la superfície total de l'església catedral. Això des d'un punt de vista, històric-arquitectònic, del projecte de construcció no acabada de la catedral gòtica d'Utrecht encara ha de ser portat a la seva fi. Els opositors creuen que només la mitja catedral ja dona un caràcter exclusiu a Utrecht, aquests plans han aconseguit fins ara pararla reconstrucció, amb el suport de l'absència de qualsevol pressupost per a obra tan costosa. Dins de les polítiques municipals d'Utrecht simplement s'han declarat els partits Crida Demòcrata Cristiana (CDA) i la Unió Cristiana conformes per a la reconstrucció de la nau.[n. 3][n. 4]
L'any 2004, amb motiu del 750 aniversari de la catedral, la nau va ser reconstruïda temporalment amb 260 tones de material de bastida. L'edifici temporal es va obrir el 26 de juny d'aquest any pel primer ministre Jan Peter Balkenende, mentre el cardenal Adrianus Johannes Simonis donava les seves benediccions. El grup de teatre The Lunatics va interpretar per a aquesta ocasió, el drama La tempesta de William Shakespeare.[13]
La fundació cerca una reconstrucció històricament exacta de la nau d'acord amb el principi de la «construcció lenta», on es crea la reconstrucció utilitzant tècniques a partir de l'edat mitjana i es finança exclusivament amb fons dels visitants. La fundació espera el posar la primera pedra, tractant per la seva part aconseguir suficient suport i capital. Moderats eren els plans de la Iniciativa Domplein 2013, un nou disseny de la Plaça de la Catedral ha aconseguit mentre que en set capes de temps «la història es fa visible en aquest lloc històric». El projecte es va completar el 2013, any en què el Tractat d'Utrecht de 1713 va ser commemorat.[14] Com si fos un primer pas, s'han aconseguit un nombre de dipòsit emmagatzemat de 2005 làpides preses de les esglésies d'Utrecht per a la pavimentació de la Plaça de la catedral, al contorn de la nau perduda per tal de crear la il·lusió del terra de l'església. El 14 de maig, de 2013, van ser descoberts els fonaments dels pilars de la nau en ruïnes, on les excavacions arqueològiques s'han realitzat.[15]
Descuberta dels fonaments del pilars de l'antiga nau (30 de maig de 2013)
Ídem
Ídem
- Al mateix temps -abans de 1559-, els Països Baixos del sud es va dividir en cinc diòcesis: Thérouanne (aleshores Saint-Omer), Arres, Tournai, Cambrai i Lieja. Brussel·les i Anvers van ser part de la Diòcesi de Cambrai.
- Aquest bisbe abans era degà de la catedral de Colònia on es va iniciar el 1248 amb la construcció de la nova catedral gòtica
- A l'elecció del Crida Demòcrata Cristiana (CDA) a Utrecht per al període 2006-2010 Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine. es diu el següent: «El Crida Demòcrata Cristiana dona suport les iniciatives de la Fundació Domplein 2013. Iniciatives per ser ampliades per incloure una recerca sobre les possibilitats de la reconstrucció de la nau la catedral, perquè la catedral hi sigui en tota la seva esplendor una altra vegada en el seu conjunt»
- Al programa electoral de la Unió Cristiana a Utrecht per al període 2006-2010 afirma: «Unió Cristina són els defensors de la reconstrucció que en 1674 va destruir part de la catedral»
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
