Caterina de Mèdici
reina consort de França / From Wikipedia, the free encyclopedia
Caterina de Mèdici (Florència, 13 d'abril de 1519 - Blois, 5 de gener de 1589) fou comtessa d'Alvèrnia (1519 - 1589) i reina consort de França (1547 - 1559). Dirigí la política francesa en el període en què fou regent de França (1560 - 1563) i durant el regnat del seu fill Carles IX (1560-74) i exerci una gran influència en els conflictes de les guerres entre catòlics i hugonots.[1][2]
Retrat de Caterina de Medici | |
Nom original | (it) Caterina de' Medici |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 13 abril 1519 Florència (República de Florència) |
Mort | 5 gener 1589 (69 anys) castell de Blois (Regne de França) |
Causa de mort | Pneumònia |
Sepultura | basílica de Saint-Denis |
Reina consort de França | |
31 març 1547 – 10 juliol 1559 ← Elionor d'Àustria – Maria I d'Escòcia → | |
Regent | |
Dades personals | |
Nacionalitat | República de Florència |
Religió | Església Catòlica |
Es coneix per | Catalina de Medici |
Activitat | |
Ocupació | Reina de França |
Altres | |
Títol | Comte d'Alvèrnia Reina consort de França |
Família | Mèdici |
Cònjuge | Enric II de França (1533 (Gregorià)–1559 (Gregorià)) |
Fills | Francesc II de França, Enric III de França, Margarida de Valois, Francesc-Hèrcules de Valois, Victòria de Valois, Carles IX de França, Clàudia de Valois, Lluís III d'Orleans, Isabel de Valois, Joana de Valois |
Pares | Llorenç II de Mèdici - Magdalena de la Tour d'Auvergne |
Germans | Alexandre de Mèdici i Antonio de' Medici |
Premis | |
|
Amb la pretensió d'establir un equilibri polític, tan aviat buscà el suport dels protestants per debilitar els catòlics, com afavorí aquests últims per arruïnar els altres. Era escèptica en política i indiferent en religió, però sentí com poques la dignitat del tron i sabé defensar França dels seus enemics. Una prova del seu caràcter per la defensa de la dignitat reial fou el desterrament de la cortesana Renata de Rieux, amant del seu fill Enric a causa de la gran influència que aquesta exercia sobre ell. A més, fou una sobirana molt il·lustrada –educada en la cultura i el refinament del Renaixement italià– que enriquí la Biblioteca de París amb manuscrits de Grècia i d'Itàlia i manà edificar el Palau de les Teuleries i l'Hôtel de Soissons, així com molts palaus a províncies.[1][2]