Cultura del vas campaniforme
From Wikipedia, the free encyclopedia
La cultura del vas campaniforme es caracteritza pel vas campaniforme que li dona nom, en forma que recorda la d'una campana invertida, l'element més característic és la decoració geomètrica incisa. Es pot trobar des de la península Ibèrica fins a l'Europa central, Mallorca, Sardenya i Sicília, i al litoral de l'Àfrica del nord (Marroc, Algèria). Va sorgir a l'oest de la península Ibèrica i a Catalunya, i va durar aproximadament del 2.900 al 1.800 aC.[1]
Dades ràpides Tipus, Part de ...
Tipus | cultura arqueològica |
---|---|
Part de | neolític, edat del bronze, Final Neolithic in Central Europe (en) i eneolític |
Geografia | |
Originari de | Europa Central, Europa Occidental i Europa del Sud |
Inici | dècada del 2600 aC |
Fi | dècada del 2200 aC i dècada del 1800 aC |
Mapa de distribució | |
Precedit per | cultura de la ceràmica cordada |
Seguit per | Edat de bronze nòrdica, Cultura Unetice, Edat del bronze atlàntic, Elp culture (en) , Hilversum culture (en) i Bronze Pirinenc |
Tanca
La seva presència està relacionada amb la difusió de la metal·lúrgia del coure per Europa occidental, fins al punt d'haver esdevingut fòssil guia d'aquesta expansió,[2] i la cultura s'ha associat amb la construcció dels menhirs.[3]