Cerví (muntanya)
muntanya als Alps Penins, entre Suïssa i Itàlia / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Cerví[1][2][3][4] o també Cervino, Matterhorn o Cervin, segons que se li doni el nom italià, alemany o francès, és una muntanya dels Alps, a la regió dels Alps Penins, fronterera entre Suïssa i Itàlia. El seu cim té 4.478 metres (14.690 peus) d'alçada,[5][6][7][8] pel que és un dels sis pics més alts dels Alps. Els seus quatre escarpats vessants s'orienten, per damunt de les glaceres circumdants, als quatre punts cardinals. La muntanya domina el poble de Zermatt al cantó del Valais, al nord-est i Breuil-Cervinia a la Vall d'Aosta cap al sud.
Tipus | Muntanya i atracció turística | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Frontera entre Itàlia i Suïssa | |||
Localització | ||||
Continent | Europa | |||
Entitat territorial administrativa | Valais (Suïssa) i Vall d'Aosta (Itàlia) | |||
| ||||
Serralada | Alps del Valais / Alps Penins | |||
Dades i xifres | ||||
Altitud | 4.478 m | |||
Prominència | 1.029 m | |||
Isolament | 13,8 km | |||
Material | roca metamòrfica | |||
Història | ||||
Cronologia | ||||
14 juliol 1865 | primer ascens, per Edward Whymper, Lord Francis Douglas, Michel Croz, Charles Thomas Hudson, Douglas Robert Hadow, Peter Taugwalder | |||
Esport | ||||
Primer ascens | 14/07/1865 per l'aresta Hörnli Edward Whymper amb Lord Francis Douglas (†), Charles Hudson (†), Douglas Robert Hadow (†) i els guies Michel Croz (†), Peter Taugwalder pare i Peter Taugwalder fill | |||
Ruta normal | Suïssa: Aresta Hörnli (AD, roca/mixt) | |||
El Cerví té dos cims diferenciats, situats ambdós en una aresta rocosa de 100 metres de llarg: el cim suís (4.477,5 m) a l'est i el cim italià (4.476,4 m) a l'oest. Els seus noms provenen dels primers ascensos, no per raons geogràfiques, ja que totes dues estan situades a la frontera. L'agost de 1792, el geòleg i explorador ginebrí Horace Bénédict de Saussure va fer el primer mesurament de l'alçada del Cerví, usant una cadena de 50 peus de llarg estesa a la glacera Theodul i un sextant. Va calcular una altura de 4.501,7 metres.[9] El 1868, l'enginyer italià Felice Giordano va mesurar una alçada de 4505 metres, mitjançant d'un baròmetre de mercuri que va pujar fins al cim. El mapa Dufour, que va ser després seguit pels exploradors italians, va donar 4482 metres, o 14.704 peus, com l'altura del cim suís.[10] Un mesurament recent (1999) amb tecnologia GPS, va donar l'altura del Cervino amb una exactitud d'un centímetre. El resultat va ser 4.477,54 m.[11]
El Cerví va ser l'últim dels grans pics dels Alps a ser escalat, i el seu primer ascens va marcar la fi de l'era clàssica de l'alpinisme.[12] Va ser conquerit el 14 de juliol de 1865 per un grup encapçalat per l'anglès Edward Whymper. L'ascensió va acabar desastrosament quan quatre dels seus membres varen morir estimbats en el descens.[13] La cara nord no va ser escalada fins a l'1 d'agost de 1931, pels germans alemanys Franz i Toni Schmid. És una de les sis grans cares nord dels Alps. El Cerví és un dels cims dels Alps amb pitjors estadístiques d'accidents, ja que des de 1865, quan va ser escalat per primera vegada, fins a 1995, 500 alpinistes hi han trobat la mort.[14]
El Cerví és un emblema icònic dels Alps de Suïssa i també dels Alps en general. Des de finals del segle xix, amb la construcció dels ferrocarrils, cada cop va atreure més visitants i escaladors.[13] Cada estiu, un gran nombre d'alpinistes intenten escalar el Cerví per l'aresta nord-est o aresta Hörnli, la ruta més popular fins al cim.