Cesaraugusta
From Wikipedia, the free encyclopedia
Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,[1] possiblement el 23 de desembre,[2] sobre la ciutat ibèrica intensament romanitzada de Salduie.[3] La seva fundació va tenir lloc en el marc de la reorganització de les províncies d'Hispània per Cèsar August després de la seva victòria en les guerres càntabres.
(la) Colonia Caesar Augusta | ||||
Tipus | Colònia romana, vila closa i colònia augusta | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | August | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Hispània Tarraconense (Antiga Roma) | |||
| ||||
Banyat per | Ebre i Huerva | |||
Dades i xifres | ||||
Travessa | antiga Roma, Imperi Romà d'Occident i Espanya | |||
Història | ||||
Cronologia | ||||
23 desembre 14 aC | fundació de Caesaraugusta | |||
2 gener 40 dC | aparició de la Verge Maria a Sant Jaume el Major | |||
472 | Capture of Caesaraugusta by the Visigothic army (en) | |||
380 | Concili I de Saragossa | |||
Activitat | ||||
Creació | 23 desembre 14 aC | |||
Data de dissolució o abolició | 472 | |||
La nova ciutat va rebre el nom de «Colonia Caesar Augusta». Va gaudir del privilegi d'ostentar el nom complet del seu fundador, qui va encomanar la seva deductio, com moltes altres tasques de l'Imperi, al seu general i persona propera íntim Marc Vipsani Agripa.
En la fundació de la ciutat van participar soldats veterans de les legions IV Macedonica, VI Victrix i X Gemina, llicenciats després de la dura campanya contra els àsturs i càntabres, amb la doble intenció de garantir la defensa del territori i alhora fixar en ell la presència de Roma. Saragossa comptava amb l'estatus de colònia immune, que li atorgava determinats privilegis com el dret a encunyar moneda o l'exempció del pagament d'impostos. Els nous ciutadans van ser adscrits a la tribu Aniense.
En el procés de reorganització dels territoris hispans, es van crear tres províncies (Tarraconense, Bètica i Lusitània), dividides en convents jurídics (districtes menors amb funcions judicials i administratives); d'ells, el regit per Caesaraugusta, el Convent Jurídic Caesaraugustà, era un dels més extensos dels set en els quals es dividia la província Tarraconense. Caesaraugusta va assumir des d'un primer moment el paper de capçalera regional, substituint a la colònia Victrix Ivlia Celsa (en l'actual Velilla de Ebro).
El període de més esplendor de la ciutat (segles I i II) va portar moltes de les grans obres públiques, de les que encara avui podem veure algunes: el fòrum, el port fluvial (que va convertir a Caesaraugusta en el principal redistribuïdor de mercaderies a la vall de l'Ebre), les termes públiques, el teatre o el primer pont de la ciutat, situat en l'emplaçament de l'actual Puente de Piedra i que probablement era una obra de carreus o mixta de pedra i fusta.
L'aigua també va representar un important paper en la Saragossa romana, tant per la seva situació a la vora del riu Ebre i al costat de la desembocadura dels rius Huerva i Gállego, com pels seus complexos sistemes d'abastament i regadiu. Al costat de les ja esmentades termes, s'han documentat multitud d'aljubs, fonts, clavegueres de desguàs i diversos trams de canonades de plom i sanejament.