Circ romà de Tarragona
From Wikipedia, the free encyclopedia
El circ de Tarraco es trobava emplaçat dins el pomerium de la ciutat, aprofitant uns terrenys que, des d'època fundacional, eren de propietat estatal. Situat a la part alta de Tarragona, paral·lel a la Rambla Vella, i en algunes parts, manté un estat excepcional de conservació. Es tracta de l'edifici on es desenvolupaven les curses de cavalls, així com les de bigues i quadrigues amb capacitat per a 20.000 persones, on es duien a terme les curses de carruatges. Va ser edificat durant el govern de l'emperador Domicià (81-96 dC) i va estar en funcionament fins al segle v dC.[1]
Circ romà de Tarragona | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Dades | ||||
Tipus | Jaciment arqueològic | |||
Part de | Conjunt arqueològic de Tàrraco | |||
Característiques | ||||
Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 6 ha zona tampó: 27,5 ha | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Tarragona | |||
Localització | Ciutat de Tarragona | |||
| ||||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | 2000 (24a Sessió) | |||
Identificador | 875-004 | |||
Bé cultural d'interès nacional | ||||
Tipus | monument històric | |||
Codi BCIN | 209-MH | |||
Codi BIC | RI-51-0001451 | |||
Id. IPAC | 226 | |||
Id. IPAPC | 11675 | |||
La seva construcció respon a un projecte unitari que es fonamenta sobre la concessió per part de Vespasià del ius latii a les províncies hispanes entorn de l'any 73 dC. És per aquest motiu que el circ formarà part d'un gran complex monumental estructurat en tres terrasses que esdevindrà el reflex de l'Estat a la província.[2]
El fòrum provincial, articulat en dos nivells, ocuparà la part més alta del turó. El circ ocuparia la terrassa sota el conjunt foral. Aquest estaria delimitat per la muralla tardorepublicana a occident i orient, l'actual avinguda de l'Imperi Romà i passeig de Sant Antoni, respectivament; per l'estructura foral provincial pel costat septentrional, perpetuada en els carrers dels Ferrers i de l'Enrajolat; i per la via Augusta, en el seu pas per la ciutat, pel costat meridional.[2]
És per aquesta adaptació a la topografia del terreny i a l'espai disponible que l'edifici presenta unes dimensions i unes característiques que el fan únic.[2]