Ciril i Metodi
Els Apòstols que van cristinaritzar els Eslaus / From Wikipedia, the free encyclopedia
Ciril el Filòsof (nascut Constantí i anomenat el Filòsof, 827 - 869, Roma) i Metodi de Tessalònica (nascut Miquel, 815 - 885, Moràvia, grec antic: Κύριλλος καὶ Μεθόδιος; en eslavònic antic: Кѷриллъ и Меѳодїи) van ser dos germans grecs nascuts a Tessalònica al segle ix. Missioners i difusors del cristianisme entre els pobles eslaus de la Gran Moràvia i Pannònia, són anomenats apòstols dels eslaus.[1]
Biografia | |
---|---|
Grup | duet de germans |
Ciril (Tessalònica, 827 (Gregorià) - Roma, 14 febrer 869). Traductor. Sant (14 de febrer) Metodi (Tessalònica, 815 - Velehrad, 6 abril 885). Traductor. Sant (8 de maig) | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Membre de | |
Enaltiment | |
Festivitat | 5 de juliol 14 de febrer 14 de febrer |
Com a eina d'evangelització, van idear l'alfabet glagolític, el primer que va servir per a transcriure la llengua eslavònica, per la qual cosa són considerats els pares de les lletres eslaves.[2] Després de la seva mort, els seus deixebles van continuar la seva missió als pobles eslaus. Els dos germans son venerats a l'Església Ortodoxa com a sants amb el títol d'iguals als apòstols. El 1880, el papa Lleó XIII va introduir la seva festivitat al calendari de l'Església catòlica. El 1980, el papa Joan Pau II els va declarar sants patrons d'Europa, juntament amb Benet de Núrsia.[3]