pintora francesa From Wikipedia, the free encyclopedia
Clémentine-Hélène Dufau, nascuda a Quinçac (Gironda) el 18 d'agost de 1869 i morta a París el 18 de març de 1937, fou una artista pintora, cartellista i il·lustradora francesa. Signà les seves obres C.H. Dufau.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 agost 1869 Quinçac (França) |
Mort | 18 març 1937 (67 anys) París (França) |
Causa de mort | càncer d'estómac |
Formació | Académie Julian |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura |
Lloc de treball | París |
Ocupació | pintora, cartellista, il·lustradora |
Professors | William-Adolphe Bouguereau |
Participà en | |
1932 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
|
Clémentine-Hélène Dufau nasqué en una família girondina per la banda de la seva mare, nascuda Dumézil, i basca per la del seu pare. Aquest últim, després d'una estada a Cuba, n'havia tornat amb prou fortuna com per casar-se amb la filla de Guillaume Dumézil, un ric propietari d'una finca vinícola a Quinçac.[2]
Clémentine-Hélène era la quarta filla de la família. De molt jove, mostrà un do per dibuixar. Després de casar-se les seves germanes, va voler anar a París a estudiar art. Aleshores els seus pares van decidir vendre la finca Quinçac i es van instal·lar l'any 1888 al número 12 de la rue Pergolèse, de París, per acompanyar-la.
La jove Dufau es va matricular al curs de l'Académie Julian, a l'estudi de William Bouguereau. El 1895 va exposar al Salon des artistes français i va guanyar el premi Marie Bashkirtseff per la seva pintura L'Amour de l'Art, que li va permetre tenir els primers encàrrecs de cartells publicitaris. Va cridar l'atenció el seu cartell del Bal des increvables (1896) al Casino de París, així com el que va fer per al llançament del diari feminista La Fronde, fundat el 1897 per Marguerite Durand. L'any 1898 es va incorporar a la Societat d'Artistes Francesos i va obtenir una beca per a un viatge d'estudis d'un any a Espanya, Bèlgica i Holanda. De tornada a París, va exposar les obres produïdes i va rebre molt bona acollida crítica.[1]
El 1902 fou premiada la seva obra Automne, això la consagra i les comandes institucionals es van fer regulars. A partir de 1905, esdevinguda una artista reconeguda, era rebuda als mitjans intel·lectuals parisencs. Treballà i simpatitzà amb l'autor de teatre Edmond Rostand, i li decorà la vil·la Arnaga, a Kanbo. Fou aleshores que agafà una passió amorosa, que ella mateixa qualificà de «boja», per Maurice Rostand, el fill encara adolescent de l'escriptor, que, això no obstant, no amagava pas les seves inclinacions homosexuals. Aquesta relació turmentada i unilateral durà uns quants anys.[1]
Nomenada Cavaller de la Legió d'Honor l'any 1909, la seva carrera artística va progressar encara més amb un encàrrec de l'Estat per a la decoració de la nova Sorbona (taules d'Astronomia i Matemàtiques i Radioactivitat i Magnetisme) i retrats de moltes personalitats. Viatjà a l'estranger i exposà les seves obres. L'any 1911 va fer construir un xalet al País Basc que va haver de vendre l'any 1926 quan la seva situació econòmica s'havia deteriorat. S'instal·là a Antibes, on condicionà un taller davant del mar.[3]
Seguidora de René Guénon, apassionada de Krishnamurti, era propera als col·laboradors dels Cahiers de l'Étoile. L'any 1932 va escriure el seu llibre-testament, Els tres colors de la llum, on exposava la seva concepció de l'art: amb un disseny original, es va inspirar en el matemàtic Charles Henry, el seu cercle cromàtic i la seva teoria de la «psychone», tot citant René Guénon, l'abat Paul Lacuria, Joséphin Peladan, Louis de Broglie. Mirant d'obrir un pensament "femení" i "unificador", intentava una síntesi entre els escrits "de la tradició esotèrica i la investigació científica, en particular sobre la ressonància i les freqüències dels colors". En la seva incidència en favor de les dones, denuncià la violència i demanà la igualtat de gènere.[1]
Finalment deixà Antibes i llogà el seu taller per assegurar-se un petit ingrés. Exposà encara al Saló de la Société des femmes artistes modernes.
Afectada per un càncer de l'estómac, moria a París el 18 de març de 1937 i era inhumada a la fossa comuna del cementiri parisenc de Thiais. Després d'haver caigut un temps en l'oblit, a finals del segle xx, la seva obra va ser redescoberta.[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.